Aromaticitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 13:
L'aromaticitat o caràcter aromàtic fou atribuïda primerament a la presència d'un sistema tancat d'enllaços dobles conjugats, però la descoberta feta per [[Richard Willstätter]], el 1911, que el ciclooctatetraè té propietats olefíniques normals i la impossibilitat de preparar el ciclobutadiè demostraren que aquesta tesi era inexacta. [[Robert Robinson]] el 1925 suggerí que l'aromaticitat anava lligada a la presència de 6 electrons π i predigué encertadament el caràcter aromàtic de l'[[Ió (àtom)|anió]] ciclopentadienil.
Així i tot l'aromaticitat no trobà explicació teòrica fins que el físic alemany [[Erich Hückel]] aplicà el mètode dels orbitals moleculars el 1931.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom= Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quantentheoretische Beiträge zum Benzolproblem I. Die Elektronenkonfiguration des Benzols und verwandter Verbindungen |publicació= Z. Phys. |data= 1931 |volum= 70 |exemplar= 3/4 |pàgines= 204–86 }}.{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom=Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quanstentheoretische Beiträge zum Benzolproblem II. Quantentheorie der induzierten Polaritäten |publicació= Z. Phys. |data= 1931 |volum= 72 |exemplar= 5/6 |pàgines= 310–37 }}.{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom= Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quantentheoretische Beiträge zum Problem der aromatischen und ungesättigten Verbindungen. III |publicació= Z. Phys. |data= 1932 |volum= 76 |exemplar= 9/10 |pàgines= 628–48
<center>
<gallery>
|