Criptó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Millora isòtops
Línia 13:
Pot extraure's de l'aire per [[destil·lació fraccionada]].<ref name=":3">{{Ref-llibre|edició=92nd ed|títol=CRC handbook of chemistry and physics: a ready-reference book of chemical and physical data|url=https://www.worldcat.org/oclc/730008390|editorial=CRC Press|data=2011|lloc=Boca Raton, FL.|isbn=978-1-4398-5511-9|cognom=|nom=|llengua=|pàgines=|editor=William M. Haynes}}</ref>
 
La seva única altra font notable és la [[Fissió nuclear|fissió de l’urani]] procedent dels [[Reactor nuclear|reactors nuclears]]. Produeix diversos isòtops essent el radionúclid <chem>^85Kr</chem> (rendiment de fissió ∼0,3 %), unel radioisòtopque amb unel [[període de semidesintegració]] considerablement més llarg, de 10,8 anys, per la qual cosa és l'únic que decaus'acumula. Decau en <chem>^85Rb</chem> no radioactiu.<ref name=":2" />
 
== Característiques principals ==
Línia 33:
 
== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del criptó}}
El criptó natural està constituït per sis isòtops estables i s'han caracteritzat disset isòtops radioactius.
[[Fitxer:Nuclear fission reaction.svg|miniatura|Reacció de fissió nuclear on s'obté criptó 89]]
El criptó natural és una barreja de sis isòtops estables: criptó 84 (57,0 %), criptó 86 (17,3 %), criptó 82 (11,6 %), criptó 83 (11,5%), criptó 80 (2,25 %) i el criptó 78 (0,35 %). A més d'aquests isòtops s'han obtingut artificialment isòtops del criptó des del [[nombre màssic]] 69 al 100; d'aquests isòtops; vint-i-cinc són radioactius.<ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom=Schrobilgen|nom=Gary J.|article=Krypton|publicació=Encyclopædia Britannica|url=https://www.britannica.com/science/krypton-chemical-element|data=26 setembre 2018|pàgines=|editorial=Encyclopædia Britannica}}</ref>
 
L'isòtopEl radioisòtop de vida més llarga és el criptó Kr-81, que és producte de reaccions atmosfèriques amb els altres isòtops naturals, ésté un [[radioactivitat|radioactiuperíode de semidesintegració]] ide 229 000 anys. El radioisòtop criptó 85 té un [[període de semidesintegració]] de 250.00010,76 anys., Iguali queés el radionúclid que es produeix en la fissió de l'urani i del [[xenóplutoni]] de semivida més llarga, elja criptóque ésels extremadamentaltres volàtilno isuperen escapales ambtres facilitathores. deLes fonts d'aquest isòtop són les aigües[[prova superficialsnuclear|proves nuclears]] (bombes), fetels pel[[reactor qualnuclear|reactors s'hanuclears]] usati perel areprocessat datarde aigüesles subterràniesbarres antiguesde (50.000combustible adels 800reactors.000<ref anys).name=":4" />
 
L'isòtop Kr-85 és un gas inert radioactiu de 10,76 anys de període de semidesintegració que es produeix en la fissió de l'urani i del [[plutoni]]. Les fonts d'aquest isòtop són les [[prova nuclear|proves nuclears]] (bombes), els [[reactor nuclear|reactors nuclears]] i el reprocessat de les barres de combustible dels reactors. S'ha detectat un fort gradient d'aquest isòtop entre els hemisferis nord i sud, sent les concentracions detectades en el [[pol Nord]] un 30% més altes que en [[pol Sud]].
 
== Aplicacions ==
[[Fitxer:Lampadina Osram Krypton.jpg|miniatura|Làmpada amb criptó]]
S'utilitza en solitari o mesclat amb [[neó]] i [[argó]] en [[làmpara fluorescent|làmpades fluorescents]]; en sistemes d'il·luminació d'aeroports, ja que l'abast de la llum roja emesa és major que l'ordinària inclús en condicions climatològiques adverses de boira; i en les [[làmpara incandescent|làmpades incandescents]] de filament de [[tungstè]] de projectors de cine. El [[làser]] de criptó s'utilitza en [[medicina]] per a la [[cirurgia]] de la [[retina]] de l'[[ull]].
 
El criptó- 85 s'usa en anàlisis químiques embevent el gas en sòlids, procés durant el qual es formen criptonats, l'activitat del qual és sensible a les reaccions químiques produïdes en la superfície de la solució. També s'usa en flaixos fotogràfics per a fotografia d'alta velocitat, en la detecció de fugues en contenidors segellats i per a excitar el [[fòsfor]] de fonts de llum sense alimentació externa d'energia.
 
== Referències ==