Atles Lingüístic del Domini Català: diferència entre les revisions

L''''''Atles lingüístic del domini català''''' ('''ALDC''') és una obra iniciada per un equip d'investigadors dirigits per [[Joan Veny]], que esdevé posteriorment un projecte de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Parteix d'una reformulació d'un antic projecte de [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Francesc de Borja Moll]] i de [[Manuel Sanchis Guarner]]<nowiki> de confeccionar la part corresponent a la llengua catalana de l'</nowiki>''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica|Atlas lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), ideat per [[Ramón Menéndez Pidal]] i dirigit per [[Tomás Navarro Tomás]], que no va reeixir.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ferrando Francés|nom = Antoni|títol = Història de la llengua catalana|url = |edició = |llengua = |data = Març 2011|editorial = UOC|lloc = Barcelona|pàgines = 521|isbn = 978-84-9788-380-1|cognom2 = Nicolás Amorós|nom2 = Miquel}}</ref> S'inscriu dins la [[geolingüística]], mètode d'investigació dialectal que, basat en les contestacions a un qüestionari prèviament establert, pretén donar compte de la distribució de sons, formes, funcions i mots d'un o més dominis lingüístics. Les llengües dels pobles preromans, la dialectalització arribada des de la península Itàlica, la pressió del superstrat, el veïnatge d'altres llengües, les segregacions per causes polítiques, les relacions econòmiques, els trasllats humans, les variables socials, la convivència de llengües, la mateixa evolució interna, etc. són factors que, al llarg dels segles, han configurat les característiques de la nostra llengua històrica que, una i vària alhora, reflecteix, com en un mirall, l'esperit, la història, la manera de viure i pensar de tota la comunitat catalana. Els atles lingüístics constitueixen l'eina per excel·lència que permet estudiar, sobre bases científiques, la diferenciació d'una llengua des d'un angle geogràfic.