Quant a exercicis físics, lL''''exercici aeròbic''', pel que fa a l'[[exercici físic]], és complementari a l'[[exercici anaeròbic]]. Aeròbic significa literalment "amb oxigen", i fa referència a l'ús d'[[oxigen]] en els processos de generació d'energia dels músculs[[múscul]]s. L'exercici aeròbic inclou qualsevol tipus d'exercici, típicament aquells que es practiquen a nivells moderats d'intensitat durant períodes de temps extensos, el que fa mantenir una freqüència cardíaca més elevada. En tal tipus d'exercicis s'usa l'oxigen per a "cremar" grasses[[greix]]os i [[sucre]], produint [[adenosína trifosfat d'adenosina]] ([[ATP]]), el qual és el principal element transportador d'energia per a totes les cèl·lules. Inicialment, durant l'exercici aeròbic, el [[glucogen]] es trenca per a produir [[glucosa]], però no obstant això, quan aquest escasseja, el greix comença a descompondre's. Aquest últim és un procés lent, i està acompanyat d'una disminució en el rendiment. El canvi de subministrament d'energia per a acabar depenent del greix causa el que els corredors de marató solen cridar "trencar el mur" ("''hitting the wall''"). Paradoxalment, el mètode més eficient per a perdre grassagreix (segons alguns científics) {{CN}} consisteix a realitzar exercicis perllongats quan hi ha fam i sensació de debilitat.▼
{{Millorar format}}
▲Quant a exercicis físics, l''''exercici aeròbic''' és complementari a l'[[exercici anaeròbic]]. Aeròbic significa literalment "amb oxigen", i fa referència a l'ús d'oxigen en els processos de generació d'energia dels músculs. L'exercici aeròbic inclou qualsevol tipus d'exercici, típicament aquells que es practiquen a nivells moderats d'intensitat durant períodes de temps extensos, el que fa mantenir una freqüència cardíaca més elevada. En tal tipus d'exercicis s'usa l'oxigen per a "cremar" grasses i sucre, produint [[adenosína trifosfat]] (ATP), el qual és el principal element transportador d'energia per a totes les cèl·lules. Inicialment, durant l'exercici aeròbic, el [[glucogen]] es trenca per a produir glucosa però no obstant això, quan aquest escasseja, el greix comença a descompondre's. Aquest últim és un procés lent, i està acompanyat d'una disminució en el rendiment. El canvi de subministrament d'energia per a acabar depenent del greix causa el que els corredors de marató solen cridar "trencar el mur" ("hitting the wall"). Paradoxalment, el mètode més eficient per a perdre grassa (segons alguns científics) consisteix a realitzar exercicis perllongats quan hi ha fam i sensació de debilitat.
L'exercici anaeròbic, per contra, fa referència a la fase inicial de l'exercici o a qualsevol ràfega d'esforç; en elles el glucogen o la glucosa són consumidesconsumits sense oxigen, i això un procés molt menys eficient. Operant de manera anaeròbic, un atleta de 400 metres desentrenat podria "trencar el mur" després de només 300 metres. Hi ha diversos tipus d'exercici aeròbic. En general, és exercici aeròbic el qual es realitza a una intensitat moderadament alta durant un llarg període de temps. Per exemple, córrer una llarga distància a una marxa moderada és un exercici aeròbic però no ho és el realitzar un sprint[[esprint]]. Es considera generalment que jugar un partit de [[tennis]] (en individuals) amb moviment gairebé continu és un exercici aeròbic, mentre que jugar al golf o a dobles en tennis, amb descansos més freqüents, no ho és.
