Banc (moble): diferència entre les revisions

S'han trobat bancs de pedra, units al mur interior d'algun edifici, en les antigues construccions [[Creta|cretencs]] i [[Micenes|micèniques]]. Amb bancs de pedra es formaven també els seients disposats en graderies dels [[teatre]]s, [[hipòdrom]]s, [[circ]]s i edificis semblants de l'època grega i romana. De l'època grega i romana es coneix la ''klinè'', un banc que servia per menjar jaient, i també per dormir. Els grecs no el van inventar, però es van inspirar en models egipcis.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kamperidou|nom= Vasiliki |nom2= Vasileios|cognom2=Vasileiou |article=Ancient greek furniture: source of inspiration for the designers and manufacturers of modern times|publicació=Proceedings of the {{versaleta|xxvi}} International Conference Research for Furniture Industry|url=http://www1.up.poznan.pl/furnituredesign/sites/default/files/u8/56-62_Ancient-greek-furniture_-source-of-inspiration-for-the-designers-and-manufacturers-of-modern-times.pdf|data=2013|pàgines=|format=pdf}}</ref> Al senat, els tribunals i els teatres (excepte els amfiteatres, on eren de pedra) hi havia els ''subsellia'' (singular ''subsellium''),<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor=|capítol=subsellium |títol=Diccionari Llatí-Català|editorial=Ed. Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1993 (2007)|pàgina=1441|isbn=978-84-7739-631-4|ref=}}</ref> uns bancs sense respatller. La seva forma senzilla sense luxe era un símbol d'humilitat i de modèstia per als edils.<ref>{{Ref-web|títol=Geschiedenis van het bankstel (Història del banc)|url=https://isgeschiedenis.nl/reportage/geschiedenis-van-het-bankstel|data=2017-09-28|consulta=2019-12-08|llengua=neerlandès|editor=|obra=Is Geschiedenis}}</ref>

Amb el [[tamboret]], durant l'[[edat mitjana]] era l'únic moble per seure's, i les persones l'emportaven als diferents llocs on el necessitaven.{{Sfn|Viollet-le-Duc|1873-1874|p=31-32}} Eren mobles (mòbils) en el sentit etimològic de la paraula en les cases per a la resta molt escassament moblades.<ref>{{Ref-llibre|títol=El mas català durant l'edat mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII): aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics: actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999|editorial=Editorial CSIC|data=2001|isbn=978-84-00-07943-7|nom=Maria Teresa|cognom=Ferrer i Mallol|nom2=Josefa|cognom2=Mutgé i Vives|nom3=Manuel|cognom3=Riu|edició=|lloc=|pàgines=487-488|capítol=La qualitat de vida en un mas del Vallès al {{segle|XV}}: els mobles i el confort}}</ref> A les esglésies, els feligresos seguien les cerimònies dempeus, només hi havia seients per al clergat.