Arcont: diferència entre les revisions

4 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Plantilles
m (Plantilles)
* Amb la fundació de [[Constantinoble]], al {{segle|IV}}, l'arcont de l'antiga [[Bizanci]] va esdevenir l'equivalent del procònsol, en la nomenclatura romana, de la nova capital de la part oriental de l'[[Imperi Romà]]. El primer va ser Tetitius Facundus nomenat l'any 336 i el darrer Themistius el 358-359.{{sfn|Guilland|1957|p=5}}
* També podia servir per designar un personatge destacat al qual se li havia conferit algun tipus d'autoritat pública. Alguns subordinats d'alts funcionaris rebien el títol d'arcont.
* En sentit estricte un arcont era qualsevol governador o administrador. Generalment s'aplicava a governadors de províncies perifèriques, inferiors en rang als [[tema (circumscripció administrativa)|temes]], i l'àrea de jurisdicció es deia arcontia ({{polytonic|ἀρχοντία}}).{{sfn|Kajdan|1991|p=160}} Les llistes dels membres de les assemblees i els segells han permès conèixer el nom dels arconts provincials (de Creta, Xipre, Dalmàcia) durant el {{segle |IX}}, i els dels arconts de cada ciutat fins al {{segle|XII}} ([[Claudiòpolis]], [[Crisòpolis]], Atenes, etc.)
 
La dignitat de [[gran arcont]] ({{polytonic|Μέγας ἄρχων}}, ''megas arkhon'') va ser creada per [[Teodor II Làscaris]] en l'època de l'[[Imperi de Nicea]]. Constantí Margarites en fou el primer nomenat. Al començament sembla que la seva funció era dirigir l'escorta imperial, probablement dins el palau. En campanya, l'encarregat d'aquesta funció era l'arcont de la legió. Amb el temps, el títol de gran arcont va esdevenir una dignitat cortesana honorífica sense funcions específiques.{{sfn|Guilland|1960|p=87}}{{sfn|Bartusis|1997|p=382}}
2.845.251

modificacions