Mals usos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 5:
== Catalunya ==
Al [[Principat de Catalunya]], la població va estar molt controlada per la noblesa feudal i, generalment, s'establia un nombre concret de prestacions que, més tard, serien considerades
Als [[Usatges de Barcelona]] només s'hi recullen tres d'aquestes obligacions (intestia, cugucia i eixorquia), però en la pràctica varen existir-ne més, tot i que els més freqüents, i amb la possibilitat de ser redimits pagant un tribut al senyor en la [[Sentència Arbitral de Guadalupe|sentència
* '''Intestia''': és un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer [[testament]]. La penalització consistia en la [[confiscació]] d'una part dels seus béns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Pella i Forgas esmenta com a costum del mal ús d'intestia “gairebé general” la [[diòcesi de Girona]],<ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Pella y Forgas| nom1 = José | enllaçautor1 = Josep Pella i Forgas| títol = Historia del Ampurdan | editor = Luis Tasso y Serra (impresor)| data = 1883 | capítol = cap. XXXI parte. II | pàgines = 654 | llengua = castellà }}</ref> en què l'“home jove” (el [[pagès]] que no tenia [[mas]]) que moria intestat i sense fills, els seus béns es repartien en tres parts: una d'aquestes era per al senyor, l'altra per als familiars i la darrera se subdividia altre cop en tres parts: l'una per a la família, l'altra per als clergues, perquè resessin per l'ànima del finat i la darrera per a repartir entre els pobres.<ref>{{GEC|0117418|Intestia}}</ref>
Línia 13:
* '''Eixorquia''': penalització per mort d'un pagès de remença sense descendència. El senyor rep una tercera part de l'herència del pagès.<ref>{{GEC|0177525|Eixorquia}}</ref>
* '''Cugucia''': penalització per la infidelitat matrimonial de la muller d'un pagès de remença. Si la muller del pagès era trobada culpable d'[[adulteri]] que no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partien en igual proporció els béns de l'adúltera; si hi havia hagut consentiment del marit en l'adulteri, el senyor es quedava amb la totalitat dels béns. Per contra, les dones que haguessin comès adulteri per temor o manament del marit no perdien els béns i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el [[dot]] i l'[[escreix]].<ref>{{GEC|0173394|Cugucia}}</ref>
* '''[[Arsia|Àrsia]]''': penalització al pagès que se li ha cremat el mas o la collita, en concepte de negligència i destrucció dels bens del senyor. El pagès ha de pagar una indemnització al senyor d'una tercera part dels béns mobles que li quedessin.<ref>{{GEC|0080835|Arsia}}</ref>
Línia 19:
* '''Ferma d'espoli forçada''': era l'exacció d'una part dels béns dels pagesos quan garantien el [[dot]] de la muller amb el mas del seu senyor, arran del [[matrimoni]] dels seus vassalls. Hem de recordar que l'[[Emfiteusi|emfiteuta]] tenia el domini útil del mas i el senyor en tenia el domini directe.
* '''Remença personal''': els pagesos sotmesos a la [[Serf|servitud de la gleva]] no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la [[diòcesi de Girona]], eren dos [[Sou (moneda)|sous]] i vuit [[Diner (moneda)|diners]].
A aquests sis mals usos principals, encara es poden afegir altres costums senyorials, com:
* '''Farga de destret''': el pagès té l'obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la [[forja|farga]] del senyor. Era el monopoli o [[destret]] senyorial de la ferreria o [[lloçol]].<ref>{{GEC|0183171|Farga de destret}}</ref>
* '''Molí''': obligació o destret de moldre el blat al molí senyorial.
* '''Forn''': obligació o destret de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat.
* '''Jova''': és l'obligació del pagès de treballar amb un [[jou]] d'animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.<ref>{{GEC|0189971|Jova}}</ref>
* '''Tragí''': obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.
Els
== Corona de Castella ==
| |||