Mals usos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 5:
 
== Catalunya ==
Al [[Principat de Catalunya]], la població va estar molt controlada per la noblesa feudal i, generalment, s'establia un nombre concret de prestacions que, més tard, serien considerades '''mals usos'''. Trobem, sobretot, aquests mals usos amb relació amb les terres de l'anomenada ''[[Catalunya Vella]]''. La submissió del pagès a la terra que treballava feia que hagués de pagar una redempció o ''remença'' en cas de voler abandonar-la.<ref name=fontana>{{ref-llibre|cognom=Fontana i Lázaro|nom=Josep|títol=La formació d'una identitat. Una història de Catalunya|pàgines=18|lloc=Vic|editorial=Eumo ([[Universitat de Vic]])|any=2014|isbn=978-84-9766-526-1|consulta=3 gener 2015|enllaçautor=Josep Fontana i Lázaro|edició=4a ed.|format=paper}}</ref> Els pagesos afectats per aquesta servitud es coneixen com a ''[[remences]]''.
 
Als [[Usatges de Barcelona]] només s'hi recullen tres d'aquestes obligacions (intestia, cugucia i eixorquia), però en la pràctica varen existir-ne més, tot i que els més freqüents, i amb la possibilitat de ser redimits pagant un tribut al senyor en la [[Sentència Arbitral de Guadalupe|sentència arbitral de Guadalupe]] de [[1486]], són:
 
* '''Intestia''': és un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer [[testament]]. La penalització consistia en la [[confiscació]] d'una part dels seus béns, en la majoria dels casos, en una tercera part. Pella i Forgas esmenta com a costum del mal ús d'intestia “gairebé general” la [[diòcesi de Girona]],<ref>{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 =Pella y Forgas| nom1 = José | enllaçautor1 = Josep Pella i Forgas| títol = Historia del Ampurdan | editor = Luis Tasso y Serra (impresor)| data = 1883 | capítol = cap. XXXI parte. II | pàgines = 654 | llengua = castellà }}</ref> en què l'“home jove” (el [[pagès]] que no tenia [[mas]]) que moria intestat i sense fills, els seus béns es repartien en tres parts: una d'aquestes era per al senyor, l'altra per als familiars i la darrera se subdividia altre cop en tres parts: l'una per a la família, l'altra per als clergues, perquè resessin per l'ànima del finat i la darrera per a repartir entre els pobres.<ref>{{GEC|0117418|Intestia}}</ref>
Línia 13:
* '''Eixorquia''': penalització per mort d'un pagès de remença sense descendència. El senyor rep una tercera part de l'herència del pagès.<ref>{{GEC|0177525|Eixorquia}}</ref>
 
* '''Cugucia''': penalització per la infidelitat matrimonial de la muller d'un pagès de remença. Si la muller del pagès era trobada culpable d'[[adulteri]] que no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partien en igual proporció els béns de l'adúltera; si hi havia hagut consentiment del marit en l'adulteri, el senyor es quedava amb la totalitat dels béns. Per contra, les dones que haguessin comès adulteri per temor o manament del marit no perdien els béns i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el [[dot]] i l'[[escreix]].<ref>{{GEC|0173394|Cugucia}}</ref>
 
* '''[[Arsia|Àrsia]]''': penalització al pagès que se li ha cremat el mas o la collita, en concepte de negligència i destrucció dels bens del senyor. El pagès ha de pagar una indemnització al senyor d'una tercera part dels béns mobles que li quedessin.<ref>{{GEC|0080835|Arsia}}</ref>
Línia 19:
* '''Ferma d'espoli forçada''': era l'exacció d'una part dels béns dels pagesos quan garantien el [[dot]] de la muller amb el mas del seu senyor, arran del [[matrimoni]] dels seus vassalls. Hem de recordar que l'[[Emfiteusi|emfiteuta]] tenia el domini útil del mas i el senyor en tenia el domini directe.
 
* '''Remença personal''': els pagesos sotmesos a la [[Serf|servitud de la gleva]] no podien abandonar el mas que treballaven sense haver-se redimit per part del seu senyor feudal. La redempció afectava no solament el pagès, sinó també la muller i, sobretot, els fills i filles. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l'avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la [[diòcesi de Girona]], eren dos [[Sou (moneda)|sous]] i vuit [[Diner (moneda)|diners]].
 
A aquests sis mals usos principals, encara es poden afegir altres costums senyorials, com:
 
* '''Farga de destret''': el pagès té l'obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la [[forja|farga]] del senyor. Era el monopoli o [[destret]] senyorial de la ferreria o [[lloçol]].<ref>{{GEC|0183171|Farga de destret}}</ref>
 
* '''Molí''': obligació o destret de moldre el blat al molí senyorial.
 
* '''Forn''': obligació o destret de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terres amb un poblament concentrat.
 
* '''Jova''': és l'obligació del pagès de treballar amb un [[jou]] d'animals les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.<ref>{{GEC|0189971|Jova}}</ref>
 
* '''Tragí''': obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.
 
Els '''mals usos''' varen ser una de les causes, si bé no l'única, de la [[Guerra dels remences]], entre [[1460]] i [[1486]], any en què foren abolits per [[Ferran II d'Aragó]] per la [[Sentència Arbitral de Guadalupe|sentència arbitral de Guadalupe]] de [[1486]], que redimia els mals usos amb un pagament previ de 60 [[sou (moneda)|sous]] per mas, i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.<ref>{{ref-llibre|cognom=Giralt i Raventós |nom=Emili |cognom2=Salrach i Marés |nom2=Josep M. |títol=Història agrària dels Països Catalans |volum=Volum 2 |url=https://books.google.cat/books?id=KUeto-G-aVEC&pg=PA166&lpg=PA166&dq=Pere+Joan+Sala+montorn%C3%A8s+sabadell&source=bl&ots=MUDiWaDZ2q&sig=6gq4dIu_ACS_4R_J2EvhgE-tR18&hl=ca&sa=X&ved=0CDUQ6AEwA2oVChMI6KGft5mkyAIVQn4aCh0JDwXD#v=onepage&q=Pere%20Joan%20Sala%20montorn%C3%A8s%20sabadell&f=false |llengua= |editorial=Univ. Autònoma de Barcelona |data=2004 |pàgines=167 |isbn=8447527867}}</ref> Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer [[homenatge]] al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Rotger| nom = Agnès | article = Pagesos contra nobles | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 103 |data = maig 2011 | pàgines = p. 26-33|issn = 1695-2014}}</ref>
 
== Corona de Castella ==