Baró: diferència entre les revisions

'''Baró''' (originalment del germànic ''barone'': home lliure), en femení '''baronessa''', és un títol nobiliari.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 104, entrada: "baró"|isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Té un rang inferior al de [[vescomte]],<ref name="GEC1">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0162546.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC }}</ref> tot i que on no n'hi ha, és inferior al de [[comte]]. Allà on no existeix el títol inferior de [[senyor]], la baronia és el rang més baix de la noblesa.

Durant l'[[alta edat mitjana]], el mot es feia servir a molts països europeus amb el significat de persona "notable" o "guerrer", com és el cas de diversos documents catalans del {{segle|X|s}}.<ref name="GEC2">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0083310.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC |editor= |data= |llengua= }}</ref> Inicialment eren governadors locals nomenats pels comtes amb l'encàrrec de cobrar els impostos i impartir la justícia a les diverses zones de cada comtat. De fet, l'estatus de baró significava que aquella persona posseïa una [[jurisdicció]] en [[mer i mixt imperi]] i tenia el dret de delegar a aquell lloc un [[Batlle senyorial|batlle]] que actués en el seu nom.<ref name="Diccionari"/> De mica en mica els barons es van convertir en títols personals hereditaris. A Catalunya el seu [[territori]] o domini jurisdiccional ja s'anomenava [[Baronia (domini)|baronia]] almenys des del {{segle|XII}},<ref name="Diccionari"/> i a la resta dels Països Catalans des del {{segle|XIII}}.<ref name="GEC3">{{ref-web | url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0162544.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC |editor= |data= |llengua= }}</ref> La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, bé que també n'hi havia d'eclesiàstiques (com la baronia del [[monestir de Vallbona de les Monges]]).<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, plana 42, Barcelona, abril del 2000, {{ISBN|84-297-4706-0}}</ref> A partir del {{segle|XIV|s}} es va començar a concedir aquest títol a alguns potentats propietaris de terres com a esglaó més baix de la [[noblesa]].<ref name="Diccionari"/><ref name="GEC4">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0162547.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC }}</ref>

No obstant això, durant la [[baixa edat mitjana]], entre els segles XIV i XV, la paraula '''baró''' també es feia servir en català per anomenar els grans personatges,<ref name="Diccionari"/> o com a alta categoria que incloïa els [[infants reials]], els [[comtes]] i els [[vescomtes]], un ús que fins i tot fou institucionalitzat a Catalunya per les [[Corts de Barcelona-Lleida|Corts del 1364]].<ref name="GEC5">{{ref-web |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0222681.xml }}</ref>