Anells de Saturn: diferència entre les revisions

Durant els dos segles següents, es va suposar que el disc era una capa contínua de matèria. La primera objecció contra la hipòtesi no tardaria, això no obstant, a plantejar-se. El [[1675]], [[Giovanni Cassini]] va trobar una banda fosca ([[Divisió de Cassini|la divisió que porta el seu nom]]) que separava el disc en dos anells concèntrics.

 

 

L'últim pas cap a la visió moderna dels anells es va donar el [[1857]], quan [[James Clerk Maxwell]] va guanyar el premi Adams de la [[Universitat de Cambridge]] per la seva demostració matemàtica que els anells prims estaven formats en realitat per nombroses masses xicotetes que mantenien òrbites independents. La comprovació experimental d'aquesta hipòtesi va arribar el 1895, quan els astrònoms americans [[James E. Keeler]] i [[William W. Campbell]] van deduir la velocitat de les partícules en els anells a partir del seu [[Efecte Doppler|desplaçament Doppler]], o modificació de la longitud d'ona de les línies espectrals de la llum del Sol que les partícules reflecteixen cap a la Terra. Van trobar que els anells giraven al voltant de Saturn a una velocitat diferent de la de l'atmosfera del planeta. A més, les parts internes dels anells giraven a major velocitat que les externes, segons prescrivien les lleis de la física per a partícules en òrbites independents.