José Martínez Arenas

José Martínez Arenas (Cartagena, 1888 - Oriola, 1970) fou un polític valencià d'origen murcià. Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1908. Fou membre dels Col·legis d'Advocats d'Alacant, Madrid, València, Murcia, Albacete i Oriola i col·laborà al diari La Huerta (1907). El 1911 fou secretari del Cercle Industrial i Mercantil d'Oriola.

Inicialment fou captat per al Partit Conservador pel Marquès de Rafal, però després es passà al Partit Liberal, dirigit a la comarca per Trinitario Ruiz Valarino. El 1918 fou primer tinent d'alcalde d'Oriola, i alcalde entre 1919 i 1921. En 1923 fou escollit Diputat a les Corts Espanyoles pel districte d'Oriola, però quan es proclamà la dictadura de Primo de Rivera el general Bermúdez de Castro el va fer empresonat dos mesos a castell de Santa Bàrbara d'Alacant. El 1930 va intentar reorganitzar el Partit Liberal al Baix Segura, i a les eleccions municipals de 1930 va obtenir l'alcaldia d'Oriola, però el resultat fou anul·lat.

En 1932 va ingressar en el Partit Republicà Conservador de Miguel Maura Gamazo, i fou escollit diputat per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1936, però no fou escollit. Durant la guerra civil espanyola va ser empresonat durant un temps, i un cop alliberat no va ser molestat per les noves autoritats. Després de la guerra abandonà la política i exercí com a advocat.

Obres

• Cancionero de la esclavitud (1939)
• La tertulia del bar Lauro, De mi vida: hombres y libros (1963)
• Eva no tuvo madre (1965)