Revisió del 20:40, 24 ago 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.478 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 17:18, 28 nov 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.409.771 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 9: Ja al segle XVI es troben mostres de composicions polifòniques, originalment escrites a quatre o a cinc parts -ja siguin [[música vocal\|vocals]] o [[música instrumental\|instrumentals]]- reduïdes per a un instrument polifònic, ja sigui de [[instrument de teclat\|teclat]] o de la família del [[llaüt]] o de la [[viola de mà]]. A la segona meitat del {{segle\|XVIII\|s}}, durant el [[Classicisme musical\|Classicisme]] es van posar molt de moda les reduccions per a [[piano]] d'obres [[orquestra]]ls -principalment [[simfonia\|simfonies]] qua havien gaudit d'una certa notorietat a la sala de concerts, atès que d'aquesta manera aquells que n'havien gaudit al concert en podien continuar gaudint als seus domicilis. Pot donar idea de la magnitud de fenomen el fet que, de les simfonies de [[Carles Baguer]] se n'han conservat més còpies manuscrites al seu temps en reducció pianística que no pas en el format original orquestral.<ref>Vilar, Josep M.: ''Les simfonies de Carles Baguer: fonts, context i estil. Tesi doctoral. UAB, 1994</ref> Paral·lelament, es popularitzaren les reduccions de les parts orquestrals de les [[Ària (música)\|àries]] d'[[òpera]] que triomfaven als teatres, amb uns objectius molt semblants, de manera que s'interpretaven per a cant i piano. A [[Viena]] pels mateixos anys s'havien popularitzat les reduccions dels fragments operístics més exitosos per a grups d'instruments de vent (les ''Harmoniemusik'') que a voltes ho feien sonar pels carrers.

Reducció (música): diferència entre les revisions