Alfabet gujarati: diferència entre les revisions

L''''alfabet gujarati''' (ગુજરાતી લિપિ ''Gujǎrātī Lipi'') és un [[Alfasil·labari|abugida]] usat per escriure en [[gujarati]], llengua oficial de l'estat de [[Gujarat]], i en altres llengües geogràficament properes com el [[Kutchi]], entre altres. És una variant del [[devanagari]], del qual es diferencia sobretot per la pèrdua de la línia horitzontal característica a sobre de les lletres juntament amb certes modificacions d'alguns caràcters.{{Sfn|Mistry|1996|p=391}}

L'alfabet gujarati (ગુજરાતી લિપિ) va ser adaptat del devanagari per escriure la llengua gujarati. S'han establert tres períodes en el desenvolupament de la llengua i l'escriptura gujarati: del segle X al XV, del segle XV al XVII i del XVII al XIX. El primer període es caracteritza per l'ús del [[pràcrit]], l'[[Apabhramsha|apabramsa]] i les seves variants com [[Idioma paisachi|paisaci]], el [[sauraseni]], el [[magadhi]] i el [[maharashtri]]. Al segon període, l'ús de l'antic alfabet gujarati s'havia estès. El document més antic conegut en l'antic alfabet gujarati és un manuscrit ''Adi Parva'' datat el 1591–92, i el primer text imprès és un anunci de 1797. La tercera etapa és l'ús de l'alfabet desenvolupat per facilitar una escriptura més senzilla i ràpida. Es va abandonar l'ús de ''shirorekha'' (la línia superior en [[sànscrit]]). Fins al segle XIX es va utilitzar principalment per escriure cartes i anotacions comptables, mentre que el Devanagaridevanagari s'usava a la literatura i les escriptures acadèmiques. També se'l coneix com l'escriptura ''śarāphī'' (del banquers), ''vāṇiāśāī'' (dels mercaders) o ''mahājanī'' (dels comerciants). Aquest alfabet esdevenia la base de l'alfabet modern. Més tard el mateix guióalfabet va ser adoptat per escriptors de manuscrits. La comunitat [[Jainisme|Jainista]] també va promoure'n l'ús per copiar textos religiosos per part de copistes contractats.{{Sfn|Mistry|1996|p=391}}<ref>{{Ref-notícia|url=http://m.timesofindia.com/city/ahmedabad/Mahajans-ate-away-Gujaratis-top-line/articleshow/30755610.cms|data=2014-02-21}}</ref>

L'alfabet gujarati és un [[Alfasil·labari|abugida]], per tant cada caràcter consonàntic posseeix una vocal inherent, que en el seu cas és la vocal ''a,'' pronunciada [ə]. Les vocals postconsonàntiques diferents de [ə] s'escriuem mitjançant un [[Signe diacrític|diacritic]] aplicat a la consonant, mentre que les vocals que no són post-consonàntiquespostconsonàntiques (inicialsen iposició eninicial o posicionsbé post-vocàliquesvocàlica), s'escriuen amb una lletra diferenciada. Com que la [ə] és la vocal més freqüent,{{sfn|Tisdall|1892|p=19}} aquest sistema suposa una economia a l'hora d'escriure.

Segons aquesta propietat esmentada, les consonants que no van seguides d'una vocal es poden lligar amb la consonant següent, formant un [[grup consonàntic]]. La formació d'aquests grups segueix un sistema de les regles que depenen ende les consonants implicades.

* Les ''as'' [[Elisió|elidides]] naturalment per la combinació de morfemes. L'arrel પકડ઼ pakaṛ "esperi" quan inflectedes conjuga com પકડ઼ે "els controls" queda escritsescrit mentrecom ''pakaṛe'' fins i tot encara que pronunciates pronunciï com ''pakṛe''.

* Les ''as'' elidides que segueixen la regla anterior però en paraules aïllades, no resultants d'una combinació. Per això વરસાદ "pluja", escrits'escriu com ''varasād'' però pronunciates pronuncia ''varsād''.

Els [[Zoroastrisme|Zoroastrians]] d'India, que són una de les comunitats zoroastrianes supervivents més grans de tot el món, havien utilitzat tant l'[[alfabet nagari]] com l'[[alfabet avèstic]] per escriure en [[avèstic]]. Es tracta d’un desenvolupament relativament recent que es va veure per primera vegada al en textos del segle XII de Neryosang Dhaval i altres teòlegs sànscrits parsi d’aquella època, i que són aproximadament contemporanis amb els manuscrits més antics que es conserven en alfabet avèstic. Avui, l'avèstic s'escriu principalment en alfabet gujarati (atès que el [[gujarati]] és la llengua tradicional dels zoroastrians hindús). Algunes lletres avèstiques que no tenen correspondència en gujarati s'escriuen amb diacrítics addicionals, per exemple, el so /z/ a ''zaraθuštra'' s'escriu amb /j/ + punt a sota.

Les vocals (''svara''), en el seu ordre convencional, és històricament es classifiquen en "curtes" (''hrasva'') i "llargues" (''dīrgha''), basades en síl·labes "febles" (''laghu'') i "fortes" (''guru'') en la mètrica tradicional. Les [[Vocal|vocals]] llargues històriques ī i ''ū'' fa molt de temps que no es distingeixen en la pronunciació. Només en la versificació les síl·labes que les contenen assumeixen el valor requerit per la mètrica.{{Sfn|Mistry|1996|pp=391–392}}

Les consonants (''vyañjana'') es classifiquen en l'ordre tradicional del sànscrit basat en els trets lingüístics, elpartint qualdel tépunt en compte la posició de la llengua en ld'articulació del so. Per ordre, la classificació és: [[Consonant velar|velar]], [[Paladar|palatal]], [[Consonant retroflexa|retroflexa]], [[Consonant dental|dental]], [[Consonant labial|labial]], [[Consonant sonorant|sonorant]] i [[Consonant fricativa|fricativa]]. Entre els primers cinc grups, els quals contenen les [[oclusives]], l'ordre comença amb les [[Consonant sorda|sordes]] no aspirades, seguides de les [[Consonant aspirada|aspirades]] [[Consonant sorda|sordes]], les [[Consonant sonora|sonores]] no aspirades, les aspirades sonores, i acabant amb les [[Consonant nasal|nasals]].<ref>{{Ref-web|títol=Sanskrit Alphabet|url=http://www.user.uni-hannover.de/nhtcapri/sanskrit-alphabet.html|obra=www.user.uni-hannover.de|consulta=14 March 2020}}</ref>

! colspan="12"| [[PlosiveOclusives]]

* Començant amb ક ''ka'' i acabant amb જ્ઞ ''jña'' , l'ordre vaés:[12]

Oclusives &i Nasalsnasals (d'esquerra a dreta, de dalt a baix) → Sonorants &i Sibilants (de dalt a baix, d'esquerra a dreta) → Quadre Inferior (de dalt a baix)

* Els grups escrits (V)hV oralment esdenen un grup V̤(C) asìrataspirat. Per això (amb ''ǐ'' = ''i'' o ''ī'', i ''ǔ'' = ''u'' o ''ū''): ''ha'' → [ə̤] de {{AFI|/ɦə/}}; ''hā'' → {{AFI|[a̤]}} de {{AFI|/ɦa/}}; ''ahe'' → [ɛ̤] de {{AFI|/əɦe/}}; ''aho'' → {{AFI|[ɛ̤]}} de {{AFI|/əɦo/}}; ''ahā'' → [un̤a̤] de {{AFI|/əɦa/}} ; ''ahǐ'' → [ə̤j] de {{AFI|/əɦi/}} ; ''ahǔ'' → [ə̤ʋ] de /əɦu/; ''āhǐ'' → {{AFI|[ə̤j]}} de {{AFI|/ɑɦi/}} ; ''āhǔ'' → [a̤ʋ] de {{AFI|/ɑɦu/}} ; etc.