Alfabet gujarati: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç |
Revisions i correccions |
||
Línia 1:
{{Infotaula sistema d'escriptura}}
L''''alfabet gujarati''' (ગુજરાતી લિપિ ''Gujǎrātī Lipi'') és un [[Alfasil·labari|abugida]] usat per escriure en [[gujarati]], llengua oficial de l'estat de [[Gujarat]], i en altres llengües geogràficament properes com el [[Kutchi]], entre altres. És una variant del [[devanagari]], del qual es diferencia sobretot per la pèrdua de la línia horitzontal característica a sobre de les lletres juntament amb certes modificacions d'alguns caràcters.{{Sfn|Mistry|1996|p=391}}
Els [[Xifra|dígits numèrics]] gujarati també són diferents del devanagari.
Línia 6:
== Origen ==
[[Fitxer:Guj Script Mahatma Gandhi 1.png|miniatura|Fragment de "[[La història dels meus experiments amb la veritat]]" l'autobiografia que [[Mohandas Gandhi|Mahatma Gandhi]] va escriure originalment en gujarati.]]
L'alfabet gujarati (ગુજરાતી લિપિ) va ser adaptat del devanagari per escriure la llengua gujarati. S'han establert tres períodes en el desenvolupament de la llengua i l'escriptura gujarati: del segle X al XV, del segle XV al XVII i del XVII al XIX. El primer període es caracteritza per l'ús del [[pràcrit]], l'[[Apabhramsha|apabramsa]] i les seves variants com [[Idioma paisachi|paisaci]], el [[sauraseni]], el [[magadhi]] i el [[maharashtri]]. Al segon període, l'ús de l'antic alfabet gujarati s'havia estès. El document més antic conegut en l'antic alfabet gujarati és un manuscrit ''Adi Parva'' datat el 1591–92, i el primer text imprès és un anunci de 1797. La tercera etapa és l'ús de l'alfabet desenvolupat per facilitar una escriptura més senzilla i ràpida. Es va abandonar l'ús de ''shirorekha'' (la línia superior en [[sànscrit]]). Fins al segle XIX es va utilitzar principalment per escriure cartes i anotacions comptables, mentre que el
== Generalitats ==
L'alfabet gujarati és un [[Alfasil·labari|abugida]], per tant cada caràcter consonàntic posseeix una vocal inherent, que en el seu cas és la vocal ''a,'' pronunciada [ə]. Les vocals postconsonàntiques diferents de [ə] s'escriuem mitjançant un [[Signe diacrític|diacritic]] aplicat a la consonant, mentre que les vocals que no són
Segons aquesta propietat esmentada, les consonants que no van seguides d'una vocal es poden lligar amb la consonant següent, formant un [[grup consonàntic]]. La formació d'aquests grups segueix un sistema de
Com tots els altres [[alfabets bràmics]], el gujarati s'escriu d'esquerra a dreta, i és monocameral (no té majúscules).
Línia 18:
* Les ''as'' a final de paraula. Per això ઘર "casa" es pronuncia ''ghar'' i no ''ghara''. Les ''a'' s'elideixen davant d'una adposició o altres compostos: ઘરપર "a la casa" és gharpar i no ''gharapar''; ઘરકામ "tasques de la llar" és gharkām i no ''gharakām''. Aquesta elisió no es produeix sempre amb un grup consonàntic: મિત્ર "l'amic" és veritablement ''mitra''.
* Les ''as'' [[Elisió|elidides]] naturalment per la combinació de morfemes. L'arrel પકડ઼ pakaṛ "esperi" quan
* Les ''as'' elidides que segueixen la regla anterior però en paraules aïllades, no resultants d'una combinació. Per això વરસાદ "pluja",
En segon lloc, com que es basa en el devanagari, provinent del sànscrit, el gujarati conserva grafies per a distincions fonemàtiques obsoletes (''i, u'' breus vs. ī, ū llargues; ''r̥'', ''ru''; ''ś'', ''ṣ''), i en canvi no disposa de grafies diferents per marcar noves distincions fonemàtiques (/e/ i {{AFI|/ɛ/}}; /o/ i {{AFI|/ɔ/}}; vocals sonores i [[Sonoritat aspirada|aspirades]]).{{Sfn|Mistry|2001|p=274}}
Línia 26:
=== Ús en l'avestan ===
Els [[Zoroastrisme|Zoroastrians]] d'India, que són una de les comunitats zoroastrianes supervivents més grans de tot el món, havien utilitzat tant l'[[alfabet nagari]] com l'[[alfabet avèstic]] per escriure en [[avèstic]]. Es tracta d’un desenvolupament relativament recent que es va veure per primera vegada
=== Influència al sud-est asiàtic ===
Línia 33:
== Lletres gujarati, diacrítics i nombres ==
=== Vocals ===
Les vocals (''svara''), en el seu ordre convencional,
Línia 132:
|ô||{{IPA|ɔ}}
|}
ર ''r'', જ ''j'' i હ ''h'' formen les grafies irregulars de રૂ ''rū'', જી ''jī'' i હૃ ''hṛ''.
=== Consonants ===
Les consonants (''vyañjana'') es classifiquen en l'ordre tradicional del sànscrit basat en els trets lingüístics,
{|class="wikitable" style="text-align:center"
|- bgcolor="#CCCCCC"
! bgcolor="#FFFFFF" rowspan="3"|
! colspan="12"| [[
! colspan="3" rowspan="3"| [[Nasal]]
! colspan="3" rowspan="3"| [[Sonorant]]
Linha 218 ⟶ 215:
* Els noms de les lletres es formen amb el sufix કાર ''kār''. La lletra ર ''ra'' és una excepció; s'anomena રેફ ''reph''.{{Sfn|Dwyer|1995|p=18}}
* Començant amb ક ''ka'' i acabant amb જ્ઞ ''jña'' , l'ordre
Oclusives
* Les dues últimes són grafies compostes que tradicionalment s'han inclòs en el conjunt. Són indiscriminats quant als seus components originals i tenen la mateixa mida que un sol caràcter consonàntic.
* Els grups escrits (V)hV oralment esdenen un grup V̤(C)
=== Diacrítics no vocàlics ===
|