Radó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
Ampliació |
||
Línia 10:
En un article del 1931 que incloïa Marie Curie, E. Rutherford i A.L. Debierne com a coautors, formalitzaren el nom «emanació» (Em) pels tres noms dels isòtops. Malgrat aquest consens de tres primers investigadors de l’element, les taules periòdiques i les llistes d’elements solien triar el nom de radó (l’isòtop més estable) en lloc d’emanació. La nomenclatura de química inorgànica de 1957 de la IUPAC elevà el radó del nom dels isòtops al nom de l'element, un canvi implícit perquè només apareixia el radó a la llista d'elements.<ref name=":0" />
== Estat natural ==
El radó només es troba en traces a l'escorça terrestre. A l'aigua de la mar hom el troba en una concentració mitjana de 10<sup>–8</sup> ppt i en l'atmosfera 10<sup>–9</sup> ppt, o cosa que és el mateix, 1 part per cada 10<sup>21</sup> parts d'aire.<ref name=":02">{{Ref-llibre|títol=Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements|url=https://www.worldcat.org/oclc/46984609|editorial=Oxford University Press|data=2001|lloc=Oxford|isbn=0-19-850341-5|cognom=Emsley, John.}}</ref>
== Propietats ==
Linha 18 ⟶ 21:
=== Propietats químiques ===
Malgrat que és possible la formació de composts del radó, com ho és del xenó, la [[radioactivitat]] que emet i el curt [[període de semidesintegració]] de l'isòtop més estable ([[Radó-222|radó 222]] el té de només 3,82 dies), ha fet que s'hagi avançat poc en aquest camp i només se sintetitzà el [[difluorur de radó]] el 1962.<ref>{{Ref-llibre|títol=Noble gas chemistry : structure, bonding, and gas-phase chemistry|url=https://www.worldcat.org/oclc/1108636950|lloc=Weinheim, Germany|isbn=3-527-34180-3|cognom=Grandinetti, Felice,}}</ref> Sí que s'han estudiat els seus [[Clatrat|clatrats]] amb [[clorur d'hidrogen]], [[bromur d'hidrogen]] i [[Sulfur d’hidrogen|sulfur d'hidrogen]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The Chemistry of the monatomic gases|url=https://www.worldcat.org/oclc/760631011|editorial=Pergamon Press|data=1975|lloc=Oxford|isbn=978-0-08-018782-2|cognom=Cockett|nom=A. H.|edició=|llengua=|pàgines=|cognom2=Smith|nom2=K. C.|cognom3=Bartlett|nom3=N.}}</ref>
== Isòtops ==
{{Article principal|Isòtops del radó}}
[[Fitxer:Radon progeny.svg|esquerra|miniatura|Desintegracions del radó 222]]
El radó identificat per [[Ernest Rutherford]] i [[Robert B. Owens]] fou el radó 220, anomenat posteriorment «toró», i que té un [[període de semidesintegració]] o semivida de 51,5 s. És un dels productes de desintegració del tori. El radó 219, amb una semivida de només 3,92 s fou l'identificat per [[André-Louis Debierne|André L. Debierne]] i anomenat «actinó». I el radó associat al radi, identificats pel [[Pierre Curie|Pierre]] i [[Marie Curie]] és el radó 222, el de semivida més llarga i anomenat «radó».<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/radon|títol=Radon|consulta=28 novembre 2020|llengua=|editor=Encyclopædia Britannica|data=21 juliol 2020|nom=The Editors of Encyclopaedia Britannica|obra=Encyclopaedia Britannica}}</ref>
S'han identificat isòtops radioactius amb [[Nombre màssic|nombres de massa]] que oscil·len entre el 204 i el 224, sent el més longeu d'aquests el radó 222, que té una vida mitjana de 3,82 dies. Tots els isòtops decauen en productes finals estables d'[[heli]] i isòtops de metalls pesants, generalment [[plom]].<ref name=":1" />
== Salut ==
| |||