Radó: diferència entre les revisions

El radó identificat per [[Ernest Rutherford]] i [[Robert B. Owens]] fou el radó 220, anomenat posteriorment «toró», i que té un [[període de semidesintegració]] o semivida de 51,5 s. És un dels productes de desintegració del [[tori]]. El radó 219, amb una semivida de només 3,92 s fou l'identificat per [[André-Louis Debierne|André L. Debierne]] i anomenat «actinó». I el radó associat al [[Radi (element)|radi]], identificatsidentificat pelper [[Pierre Curie|Pierre]] i [[Marie Curie]], és el radó 222, el de semivida més llarga i anomenat «radó».<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/radon|títol=Radon|consulta=28 novembre 2020|llengua=|editor=Encyclopædia Britannica|data=21 juliol 2020|nom=The Editors of Encyclopaedia Britannica|obra=Encyclopaedia Britannica}}</ref>

A diferència de la resta d'elements intermedis de les cadenes de desintegració anteriors, elEl radó és, en condicions normals, gasós i per tant fàcil d'inhalar., Elper gasla dequal radócosa es considera un perill per a la salut. Acostuma a ser el màxim contribuent a la dosi de [[radioactivitat natural]] individual, tot i que degut a causa de diferències geològiques locals,<ref name="Kusky">{{ref-llibre|títol=Geological Hazards: A Sourcebook |nom=Timothy M. |cognom=Kusky |editorial=Greenwood Press |any=2003 |url=https://books.google.cat/?id=ZnARN4s-WRkC&printsec=frontcover |pàgines=236–239|isbn=9781573564694}}</ref> el nivell del gas radó perjudicial varia segons el lloc. Malgrat la seva curta vida, el gas radó derivat de fonts naturals com minerals amb [[urani]] es pot acumular en edificis, especialment en àrees baixes i amb molta densitat com ara soterranis. El radó també pot donar-se en aigües subterrànies, com per exemple fonts i aigües termals.<ref>{{ref-web|títol=Facts about Radon|editor=Facts about|url=http://www.facts-about.org.uk/science-element-radon.htm|archive-url=https://web.archive.org/web/20050222004131/http://www.facts-about.org.uk/science-element-radon.htm|dead-url=yes|archive-date=2005-02-22|consulta=2008-09-07|df=}}</ref>

Els estudis [[Epidemiologia|epidemiològics]] han mostrat una clara relació entre respirar altes concentracions de radó i el [[càncer de pulmó]]. El radó és un contaminant que afecta la [[qualitat de l'aire interior]] arreu del món. Segons l'[[Environmental Protection Agency|Environmental Protection Agency dels Estats Units]], el radó és la segona causa més freqüent del [[càncer de pulmó]], després del tabac, causant 21. 000 morts per càncer de pulmó anuals als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] –devers 2. 900 de les quals persones que mai no han fumat. El radó és, a més, la principal causa de càncer de pulmó entre els no fumadors, també segons estudis de l'EPA. Com que el radó es desintegra, genera productes de desintegració, que són altres elements radioactius; a diferència del radó gasós, aquests productes són sòlids i es poden adherir a superfícies, com ara partícules de pols en suspensió. Si aquesta pols es respira, les partícules en qüestió també poden causar càncer de pulmó.<ref>{{ref-web|url=http://www.mass.gov/eohhs/consumer/community-health/environmental-health/exposure-topics/radiation/radon/public-health-fact-sheet-on-radon.html |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20111121032816/http://www.mass.gov/eohhs/consumer/community-health/environmental-health/exposure-topics/radiation/radon/public-health-fact-sheet-on-radon.html |dataarxiu=2011-11-21 |títol=Public Health Fact Sheet on Radon — Health and Human Services |editor=Mass.Gov |consulta=2011-12-04}}</ref>

=== Radó i els edificis ===

Tots els edificis contenen radó en concentracions habitualment baixes.<ref>{{Ref-web|url=https://www.csn.es/mapa-del-potencial-de-radon-en-espana|títol=Mapa del potencial de radón en España|consulta=5 de febrer de 2019|llengua=|editor=Consejo de seguridad nuclear}}</ref> No obstant això, hi ha zones geogràfiques en què, per la seva geologia, és més probable trobar edificis amb nivells elevats. Hi ha un mapa, elaborat pel Consejo de seguridadSeguridad nuclearNuclear (CSN) d'Espanya que categoritza les zones del territori en funció dels seus nivells de radó. Cal tenir en compte que els mapes són una orientació i en cap cas es poden prendre com a valors absoluts. L'única manera de saber si un habitatge té radó és fent el mesurament.<ref>{{Ref-web|url=https://vivesinradon.org/mapa-predictivo-de-la-exposicion-a-radon-en-espana/|títol=Mapa predictivo de la exposición a radón en España|consulta=5 de febrer de 2019|llengua=|editor=Vive sin radón}}</ref>

El radó es filtra als edificis a través d'esquerdes en el subsòlsubsol, en la unió de la solera o paviment en contacte amb el sòl i els murs perimetrals, en espais al voltant de les canonades o cables, petits porus que presenten els paraments dels murs construïts amb blocs de formigó buits, càmeres ventilades en murs de tancament, col·lectors, baixants, desguassos, etc. En general, el radó sol aconseguir concentracions més elevades en les dependències ubicades en plantes soterrànies o les que estan en contacte directe amb el terreny.

Hi ha diversos mètodes i aparells per mesurar la concentració de radó, que s'expressa en becquerels per metre cúbic. Uns són instantanis i utilitzen cèl·lules de centelleig per recollir mostres d'aire que s'analitzen posteriorment al laboratori. Altres utilitzen la propietat del carboni actiu per absorbir gasos i captar el radó existent en l'aire de les dependències. Finalment hi ha detectors en els quequè queden impressionades les traces degudes a la radiació alfa emesa pel radó i els seus descendents després d'un temps llarg d'exposició.