Casimir I de Polònia: diferència entre les revisions

Amb el tractat Casimir guanyava un període de pau a la frontera del sud i la capital de Polònia es movia a Cracòvia, l'única ciutat polonesa important relativament respectada per les guerres. La contrapartida era que Enric III forçava a Casimir a no coronar-se rei de Polònia. El [[1046]] l'emperador Enric tenia corts reials i imperials a [[Merseburg]] i [[Meissen (ciutat de Saxònia)|Meissen]], amb les quals acabava la disputa entre el ''Dux Bomeraniorum'' (duc de [[Pomerània]]), el duc Bretislau de [[Bohèmia]], i Casimir I de Polònia. El [[1047]] Casimir, ajudat pel seu aliat de [[Kíev]], començava una guerra que guanyaria contra Masòvia. És probable que també derrotés els aliats de Miecław des de Pomerània i conquerís [[Gdańsk]] per Polònia. Això assegurava el seu poder a la Polònia central. Tres anys més tard, en contra de la voluntat de l'emperador, Casimir conqueria [[Silèsia]] controlat pels [[txec]]s, "restaurant" la majoria del domini del seu pare.

 

 

En aquella època Casimir se centrava en qüestions internes. En els conflictes amb l'emperador per Silèsia, va tenir el suport del papa en les [[Controvèrsies d'Investidura]] i guanyava el suport de l'església. Per reforçar el seu regnat tornava a crear el bisbat a [[Cracòvia]] i [[Wrocław]] i aixecava la nova [[Catedral de Wawel]]. Durant el regnat de Casimir l'heràldica era introduïda a Polònia i, a diferència dels seus predecessors, promovia els terratinents sobre el ''[[drużyna]]'' com la seva base del seu poder. Una de les seves reformes era la introducció d'un element clau del feudalisme: l'atorgament de [[feu]]s al seu seguici de guerrers, així gradualment transformant-los en cavallers medievals.