Extracel·lular: diferència entre les revisions

La composició de l'espai extracel·lular inclou [[metabòlit]]s, [[ions]], diverses [[proteïnes]] i substàncies no proteiques (per exemple. ADN, ARN, lípids, productes microbians, etc.) que poden afectar les funcions cel·lulars. Per exemple les, [[hormones]], [[factors de creixement]], [[citocines]] i [[quimiocines]] actuen desplaçant-se pels espais extracel·lulars cap a receptors bioquímics en les cèl·lules. Altres proteïnes que són actives fora de les cèl·lules són diversos [[enzims]], incloent enzims digestius ([[tripsina]], [[pepsina]]), proteïnases extracel·lulars ([[metal·loproteïnasa matriu]], [[ADAMTS]]s, [[catepsina]]) i enzims antioxidants ([[superòxid dismutasa]] extracel·lular). Sovint proteïnes presents en l'espai extracel·lular s'emmagatzema fora de les cèl·lules unint-se a diversos components de [[matrius extracel·lulars]] ([[col·lagen]]s, [[Proteoglicà]], etc.).<ref>Didangelos A, Yin X, Mandal K, Baumert M, Jahangiri M, Mayr M. Proteomics characterization of extracellular space components in the human aorta. Mol Cell Proteomics. 2010 Sep;9(9):2048-62. Epub 2010 Jun 15. {{PMID|20551380}}; PubMed Central PMCID: PMC2938114.</ref> A més són presents productes proteolítics de la [[matriu extracel·lular]] en l'espai extracel·lular, especialment en teixits que experimenten una remodelació extracel·lular.

 

 

La [[membrana cel·lular]] (i en plantes i fongs la [[paret cel·lular]]) és la barrera entre els dos, i la composició química del medi intra i extracel·lular pot ser radicalment diferent. En la majoria dels organismes es manté una alta concentració d'ions [[sodi]] fora de les cèl·lules mantenint el [[potassi]] que porta a una excitabilitat química. Moltes plantes tolerants al fred forcen l'aigua dins l'espai extracel·lular quan la temperatura davvalla per sota dels 0 °C i així no es fa la [[lisi]] de les cèl·lules de la planta.<ref>Taiz, Lincoln. Plant Physiology, 4th ed. 2006. Sinaeur Associates, Inc.</ref>