Jacques Ruffié: diferència entre les revisions

m
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
 
== Aportacions i treballs ==
Ruffié va estudiar al St. Stanislaus College de [[Carcassona]] i va obtenir títols mèdics d'escoles mèdiques a [[Toulouse]], [[Facultat de Medicina de Montpeller|Montpellier]] i [[París]], i el Doctorat de Ciències de Toulouse Doctor en Medicina, doctorat, professor titular de la càtedra d'[[Hematologia]] de la Universitat de la Facultat de Medicina de Tolosa. De 1965 al 1972 va ser Director General del Centre Regional de Transfusions de Sang a la regió [[Midi-Pyrénées]], professor d'antropologia física al Collège de Franceva i va liderar en paral·lel l'any 1972 a Tolosa el centre d'escriptura de sang del [[CNRS]]. Fou professor d'investigació a la [[Universitat de Nova York]] i membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina. Va aprofundir el seu estudi de la vida a partir de tres disciplines principals: hematologia, genètica i antropologia. El 1960 va crear la tipificació de sang, que permet trobar un individu per les seves característiques sanguínies i és una contribució important a la ciència forense moderna que posteriorment es va estendre i va conduir a Proves d'ADN. Aquesta tècnica també va permetre als estudis de parentiu de poblacions humanes, així com el moviment de persones.
 
Va escriure diversos llibres sobre els temes de la biologitzant teories, com "''De la biologia a la cultura''" o "''El sexe i la mort''".
Va anar contra les idees establertes del seu temps establint aquest mètode del que es considerava traçar dos fets en antropologia:
 
Segons Ruffié, el concepte de raça tenia un significat en la humanitat primitiva. A més, el concepte Convergència estava ben establert en humans durant uns sis mil anys, probablement relacionat amb el desenvolupament del comerç a llarga distància. Aquesta influència a llarg termini de la biologia cultural va influir més tard en [[Stephen Jay Gould]], que esmenta en les seves obres públiques (''The Panda's Thumb: More Reflections in Natural History''). Il·lustra un co-desenvolupament de la humanització una humanització esmentada per [[Pierre Teilhard de Chardin]].
 
Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de la Secció de Biologia Humana i de les ciències mèdiques. També va ser professor honorari al [[Collège de France]], on va ocupar la càtedra d'antropologia física.
238.281

modificacions