Superproducció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 14:
Amb el nom del director o dels actors presents en el càsting n'hi ha prou de vegades per qualificar la pel·lícula de blockbuster. És una manera d'indicar a quina escala s'estima el cost del film.
En aquests gèneres de pel·lícules, la qualitat del guió és relativament poc elevada, d'acord amb el principi del « text=high concept » inventat pel productor americà [[Don Simpson]], segons el qual l'èxit del blockbuster descansa sobre un [[Pitch (ficció)|pitch d'una o dues frases]] o sobre una idea de base atractiva, passant inclús per sobre del guió o la tria del director<ref>{{ref-publicació|llengua=en|autor= Charles Fleming| títol=High Concept: Don Simpson and the Hollywood Cultures of Excess|publicació=Main Street Books
La seva direcció presenta riscos superiors, tenint en compte la debilitat del contingut: alguns grans estudis ja han fet fallida pel fracàs d'un ''blockbuster'', d'altres s'han salvat. Un dels exemples d'això és la realització d{{'}}''[[Un americà a París ]]'' per la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]]. L'escena final va costar un milió de dòlars, una fortuna a l'època, però la pel·lícula va salvar l'estudi de la fallida. Per contra, el fracàs al box-office de la pel·lícula ''[[L'illa dels caps tallats]]'' va suposar la fallida de l'estudi [[Carolco]]. Els estudis de [[Hollywood]] produeixin la major part dels ''blockbusters''.
| |||