Neogòtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i correccions de format
m Plantilles
Línia 7:
El '''neogòtic''' és un estil arquitectònic desenvolupat al {{segle|XIX|s}} i continuat encara al {{segle|XX}}. Es caracteritza per la recuperació i, a vegades, reinterpretació, de les formes més típiques de l'[[arquitectura gòtica]] medieval i en particular dels seus referents canònics, les grans catedrals gòtiques franceses. És una de les màximes expressions de l'[[historicisme arquitectònic]] del {{segle|XIX}}, juntament amb el [[neoclassicisme]]. Però mentre aquest últim estil s'associa al racionalisme que caracteritza la cultura de la [[il·lustració]], els neomedievalismes en general i molt especialment el neogòtic es vinculen amb el [[romanticisme]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.115llengua=castellà|consulta=5 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
A [[Anglaterra]], el neogòtic, anomenat ''Gothic revival'', comença a la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} i enllaça pràcticament sense solució de continuïtat amb les supervivències tardanes de l'arquitectura gòtica, l'anomenat ''Gothic survival''. A l'[[Europa]] continental li va donar un gran impuls l'auge de la restauraciò d'edificis històrics de la qual el gran protagonista n'és l'arquitecte francès [[Eugène Viollet-le-Duc]]. Al Regne Unit els principals teoritzadors del neogòtic són [[John Ruskin]] i [[Augustus Welby Northmore Pugin|Augustus Pugin]], aquest darrer coautor de l'edifici del [[Palau de Westminster|parlament de Londres]].
 
Entre les obres més representatives del neogòtic sobresurten les esglésies i edificis religiosos i també els parlaments o seus de governs municipals. El neogòtic també té especial incidència en l'àmbit dels castells, reflectint una concepció romàntica de l'Edat Mitjana, i en les universitats i centres educatius, volent evocar el prestigi de les universitats britàniques. En la voluntat de recuperació de l'esplendor del gòtic medieval es combinen la influència del [[romanticisme]], tendències nacionalistes (reivindicació simbòlica dels orígens medievals de les nacions i dels governs de les ciutats) i sentiments d'afirmació de la religió catòlica recordant el seu moment de màxima plenitud, representat per les grans catedrals medievals.