Neogòtic: diferència entre les revisions

El '''neogòtic''' és un estil arquitectònic desenvolupat al {{segle|XIX|s}} i continuat encara al {{segle|XX}}. Es caracteritza per la recuperació i, a vegades, reinterpretació, de les formes més típiques de l'[[arquitectura gòtica]] medieval i en particular dels seus referents canònics, les grans catedrals gòtiques franceses. És una de les màximes expressions de l'[[historicisme arquitectònic]] del {{segle|XIX}}, juntament amb el [[neoclassicisme]]. Però mentre aquest últim estil s'associa al racionalisme que caracteritza la cultura de la [[il·lustració]], els neomedievalismes en general i molt especialment el neogòtic es vinculen amb el [[romanticisme]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.115llengua=castellà|consulta=5 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

 

 

Entre les obres més representatives del neogòtic sobresurten les esglésies i edificis religiosos i també els parlaments o seus de governs municipals. El neogòtic també té especial incidència en l'àmbit dels castells, reflectint una concepció romàntica de l'Edat Mitjana, i en les universitats i centres educatius, volent evocar el prestigi de les universitats britàniques. En la voluntat de recuperació de l'esplendor del gòtic medieval es combinen la influència del [[romanticisme]], tendències nacionalistes (reivindicació simbòlica dels orígens medievals de les nacions i dels governs de les ciutats) i sentiments d'afirmació de la religió catòlica recordant el seu moment de màxima plenitud, representat per les grans catedrals medievals.