Guillem de Combret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
| data_canonitzacio = Formalment no ha estat canonitzat, venerat al Vallespir
}}
En realitat, la llegenda del sant s'origina per l'existència de l'ermita [[Art romànic a Catalunya|romànica]], fundada al {{segle|IX}}, de [[Sant Guillem de Combret]], al terme de l'actual comuna d[[el Tec]], al [[Vallespir]]. És situada al sector mitjà de la [[vall de la Comalada]], al vessant sud del [[massís del Canigó]] i en terres de l'abadia de [[Santa Maria d'Arles]], al camí que comunica [[Sant Miquel de Cuixà]] amb Santa Maria d'[[Arès]] i d'allí passa el Pirineu per continuar envers [[Santiago de Compostel·la]].▼
▲'''Sant Guillem de Combret''', ermità al [[Vallespir]], fou una figura llegendària. En realitat, la llegenda del sant s'origina per l'existència de l'ermita [[Art romànic a Catalunya|romànica]], fundada al {{segle|IX}}, de [[Sant Guillem de Combret]], al terme de l'actual comuna d[[el Tec]], al [[Vallespir]]. És situada al sector mitjà de la [[vall de la Comalada]], al vessant sud del [[massís del Canigó]] i en terres de l'abadia de [[Santa Maria d'Arles]], al camí que comunica [[Sant Miquel de Cuixà]] amb Santa Maria d'[[Arès]] i d'allí passa el Pirineu per continuar envers [[Santiago de Compostel·la]].
Es deia que l'ermita fou construïda com a refugi de pelegrins per un home anomenat Guillem, que la dedicà a [[Santa Maria Magdalena]]. Guillem, que hi restà com a eremita, hi acollia els pelegrins sense cobrar-los res. La capella es troba esmentada per primer cop en 1007, amb el nom de Santa Magdalena. Amb el pas del temps i ja mort Guillem, la capella començà a ésser coneguda
El nom de Sant Guillem es consolidà a l'ermita al {{segle|XIII}}, quan ja en fou considerat el segon patró. Amades comenta que la festivitat del sant de Combret era el [[19 de juny]]. Avui, la festa litúrgica de l'ermita es fa el [[28 de maig]], honorant Sant [[Guillem de Gel·lona]].
Linha 29 ⟶ 28:
=== L'espasa d'Otger ===
[[Otger Cataló]] lluitava amb una espasa que li havia donat [[Sant Jordi]] i que era capaç de tallar el ferro. En morir, en braços de l'avi de Guillem, li donà l'espasa, encarregant-li que només la donés a un cavaller valent que la brandés contra els musulmans quan la pàtria estigués en perill. L'espasa passà a mans de '''Guillem de Combret''', que la guardà acuradament. Quan sabé que els musulmans s'apropaven a [[Elna]], cridà el comte [[Tallaferro]] i li donà l'espasa d'Otger perquè la fes servir per alliberar el país. En sortir de l'ermita, la campana tocà tota sola, cridant a [[sometent]] perquè tothom s'unís per lluitar contra els enemics.
== Bibliografia ==
| |||