Caricatura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m He afegit informació a la Història
Línia 4:
== Història ==
[[Fitxer:Chaplin caricature.JPG|miniatura|El comediant [[Charlie Chaplin]].]]
En sentit modern es pot considerar que la caricatura va néixer a Bolonya a finals dl segle XVI a l'escola d'art fundada per una família de pintors, els Carracci. Els estudiants d'aquesta acadèmia es divertien fent retrats dels visitants sota l'aparença d'animals o objectes inanimats, s'hi afegí fins i tot Gian Lorenzo Bernini. El gravador Pier Leone Ghezzi, que treballava a Roma, va continuar aquesta tradició i, per un mòdic preu caricaturitzava als turistes. El que aquests artistes italians feien eren retrats humorístics per a ús privat i gairebé mai resultaven satírics o maliciosos, en aquest sentit Giandomenico Tiepolo també va immergir-se en el gènere de la caricatura.
Gran nombre d'artistes s'han interessat per aquesta deformació en negatiu, però en destaquen les imatges grotesques del Cranach, Brueghel, [[El Bosch]], Holbein, Durer, i el mateix Leonardo.
 
GranUn gran nombre d'artistes s'han interessat per aquesta deformació en negatiu, però en destaquen les imatges grotesques del Cranach, Brueghel, [[El Bosch]], Holbein, Durer, i el mateix Leonardo.
Els anglesos van adaptar la paraula italiana per designar un dibuix grotesc amb una càrrega satírica, i batejaren com a caricatura les imatges que produïren els dibuixants que es dedicaven a criticar la societat, mostrant-ne els pitjors aspectes. A través d'aquesta sàtira gràfica, pretenien donar un impuls moral a la societat. Els grans caricaturistes anglesos són [[Hoogarth]], [[Ensor]], [[Gillray]], [[Rowlanson]], i [[Cruikshank]], als quals seguiran els mestres francesos que [[Charles Philipon]] va reunir al voltant de la publicació ''La Caricature'' ([[1825]]) i ''[[Le Charivari]]'' ([[1832]]): [[Daumier]], [[Gavarni]], [[Grandville]], o [[Doré]], entre d'altres.
 
ElsMés tard, els anglesos van adaptar la paraula italiana per designar un dibuix grotesc amb una càrrega satírica, i batejaren com a caricatura les imatges que produïren els dibuixants que es dedicaven a criticar la societat, mostrant-ne els pitjors aspectes. A través d'aquesta sàtira gràfica, pretenien donar un impuls moral a la societat. Els grans caricaturistes anglesos són [[Hoogarth]], [[Ensor]], [[Gillray]], [[Rowlanson]], i [[Cruikshank]], als quals seguiran els mestres francesos que [[Charles Philipon]] va reunir al voltant de la publicació ''La Caricature'' ([[1825]]) i ''[[Le Charivari]]'' ([[1832]]): [[Daumier]], [[Gavarni]], [[Grandville]], o [[Doré]], entre d'altres.
 
A [[Espanya]], caricaturista en aquesta antiga accepció de la paraula, tan sols hi destaca [[Francisco de Goya y Lucientes|Goya]], que realitzà una sàtira ferotge amb els seus [[gravat]]s. Resulta que fins aquell moment, el mot caricatura era sinònim del que avui entenem com a humor gràfic. Es tracta d'imatges amb una càrrega satírica, normalment amb una vinyeta, i que combinen un petit text amb una imatge transgressora. La història de la caricatura en aquest sentit, és la mateixa que la de l'[[humor gràfic]] i lligada en cera mesura a la [[premsa groga]].