Apol·loni de Tíana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
File |
mCap resum de modificació |
||
Línia 21:
=== Pràctiques màgiques ===
Apol·loni va destacar per la seva capacitat per fer [[Miracle|miracles]] i curacions miraculoses. En passar per davant d'ell el fèretre d'una donzella pertanyent a una família consular a la que es va donar per morta el dia del seu casament, s'aproximà a ella, pronuncià algunes paraules místiques i la noia s'aixecà i se'n va anar caminant a casa dels seus pares. Aquests li oferiren una gran suma de diners, però ell la va donar a la noia com a [[dot]]. A la ciutat de [[Tars (Turquia)|Tars]], quan regnava Domicià, un gos rabiós va atacar un noi i la mossegada el feia comportar-se com un gos: bordava i corria a quatre potes. Portava ja trenta dies en aquestes condicions Apol·loni, que acabava d'arribar a Tars, el va anar a veure i va demanar que busquessin al gos que havia mossegat al noi, però ningú no sabia quin gos era. Apol·loni va dir al seu amic Damis: "el gos es blanc, llanut, pastor, i el trobaràs al costat d'una font tremolant, ja que vol aigua i la tem". El gos va arribar arrossegat per Damis i es va llençar als peus d'Apol·loni plorant. El mag va fer posar dret al noi i va ordenar al gos que li llepés les ferides "aplicant el remei de [[Tèlef]]", que va necessitar la llança que l'havia ferit per curar les seves nafres. El noi va tornar
Apol·loni va actuar com a exorcista en diverses ocasions. La primera a Efes, on una plaga afectava la major part de la població, que va ser reunida al teatre. Entre la gent hi havia un vell cobert de parracs molt prim, que tancava els ulls i portava una bossa amb un tros de pa. Apol·loni va dir que aquell home era enemic dels déus i que l'havien de lapidar. Els efesis primer no ho volien fer, ja que l'home feia un posat molt trist i suplicava. Però Apol·loni va insistir i el vell va començar a rebre pedres. L'home va obrir els ulls davant de la gent i tothom va veure que els tenia plens de foc. Van reconèixer en ell un dimoni i entre tots el van lapidar. Apol·loni els va dir al cap d'una estona que enretiressin les pedres, i de sota en va sortir un gos immens que treia espuma per la boca. Un altre exorcisme va tenir lloc a [[Corint]]. Un jove filòsof, Menip, molt intel·ligent, era estimat per una rica estrangera, Apol·loni el va avisar, i li va dir que la noia era en realitat una [[empusa]], una mena de vampir infernal assedegat de sang, que podia adoptar diferents formes, proporcionava tota mena de plaers i volia devorar el seu cos i beure la seva sang. Apol·loni va dir unes paraules i tots els regals i ornaments de la dona es van esfumar: les copes d'or, els objectes de plata, els servents i els cuiners. La noia va demanar clemència i va acabar reconeixent la seva naturalesa.
| |||