Simfonia núm. 9 (Beethoven): diferència entre les revisions

Ja des de jove, quan encara vivia a Bonn, Beethoven va manifestar un gust pronunciat per la lectura de [[Goethe]] i de [[Friedrich von Schiller]], amb els quals coincidia en determinats ideals que més tard seran presents en la seva obra: la naturalesa, l'amistat i l'alegria. Aquí cal destacar l'entusiasme per l'''Oda aan l'alegriadie Freude'' de Schiller, publicat el [[1785]] a [[Dresden]]. El 1792, amb vint-i-dos anys, el músic no havia escrit més que obres menors, la majoria de les quals són força desconegudes actualment; tanmateix el seu estil ja s'havia desenvolupat prou perquè fos valorat per entesos com Waldstein o Haydn.