Revisió del 14:36, 5 nov 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 04:05, 3 des 2020 modifica desfés Mgclapé (discussió \| contribucions) Autopatrullats 9.062 edits Cant de joia Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 19: Durant la seva estada el [[1783]] a [[Bauerbach]], a Turíngia, va forjar una amistat amb el bilbiotecari Reinwald de Meiningen. Hi treballà de bibliotecari, amb Reinwald, qui es casà amb la seva germana Christophine. Fou aquí on va acabar l'obra ''Kabale und Liebe'' (''Intriga i amor'') i començà ''Don Carles''. Després de la seva tornada a Mannheim, va caure malalt el setembre del [[1783]] de malària, que en l'època encara s'estenia pels aiguamolls de la zona. A Mannheim, hi treballà fins al [[1785]] com a dramaturg de la casa en el teatre i durant aquells anys conegué [[Charlotte von Kalb]]. El [[1784]], [[August Wilhelm Iffland]] reanomenà l'obra ''Luis Millerin'' com ''Kabale und Liebe''. En aquell mateix any, també s'estrenà el seu drama ''Fiesco''. L'intendent del teatre, Wolfgang Heribert von Dalberg, no renovà el contracte de Schiller i ell acabà endeutant-se tant que gairebé va acabar a presó. Schiller començà a enviar-se cartes amb [[Christian Gottfried Körner]], amb qui acabaria fent-se força amic. Körner editarà del [[1812]] al [[1816]] les seves obres completes. El duc Karl August li concedeix el títol de conseller de [[Weimar]] després d'haver escoltat una lectura del primer esbós de ''Don Carles''. L'abril del [[1785]], viatja a [[Leipzig]] per veure Körner, qui l'ajuda a sortir dels problemes econòmics. Aquell mateix estiu, sorgeix al poble proper de Gohlis (actualment, un barri de Leipzig) l'''Ode an die Freude'' (''~~Oda~~Cant ade ~~l'alegria~~joia''), a la tardor seguiria Körner fins a [[Loschwitz]] (actualment, part de [[Dresde]]). Durant la seva estada a Loschwitz, Schiller coneix en una taverna (actualment, anomenada ''Schillergarten'': 'Jardí de Schiller') de l'aldea de [[Basewitz]], a la vora de l'[[Elba (riu)\|Elba]], la filla del taverner, Justine Segedin, qui més endavant immortalitzaria com a Gustel el [[1787]] en la seva obra ''Wallensteins Lager'' (''El campament de Wallenstein''). El [[1786]], aparegué en el segon número de la revista ''Thalia'' la narració ''Verbrecher aus Infamie. Eine wahre Geschichte'' (''Criminal per infàmia. Una història real''), que, més endavant, es publicaria amb el títol ''Der Verbrecher aus verlorener Ehre'' (''El criminal per l'honor perdut''). Línia 107: * ''Das Lied von der Glocke'' (El cant de la campana, 1799) * ''Die Schaubühne als eine moralische Anstalt betrachtet'' (El teatre considerat com a institució moral, 1784) * ''Ode an die Freude'' (~~Oda~~Cant ade ~~l'alegria~~joia, 1786) * ''Resignation'' (Resignació, 1786) * ''Die Götter Griechenlands'' (Els déus de Grècia, 1788)

Friedrich von Schiller: diferència entre les revisions