Anglicanisme: diferència entre les revisions

L'església anglicana estableix el seu origen històric en la missió de [[Agustí de Canterbury|sant Agustí]] de [[597]], qui va ser enviat pel papa per realitzar l'evangelització dels anglesos. Amb el suport dels cristians residents de [[Kent]], va establir la seva església a [[Canterbury]], i es va convertir en el primer [[arquebisbe de Canterbury]]. [[Anglaterra]] va ser una nació catòlica fins al [[1534]], quan es va separar oficialment de Roma durant el regnat d'[[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]]. La ruptura es va provocar per la negació del [[papa]] [[Climent VII]] a anul·lar el matrimoni d'Enric amb [[Caterina d'Aragó]], tietafilla deldels rei[[reis catòlics]] i tia, per tant, de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el [[1527]]. El [[1529]] Enric VIII va redactar un manuscrit de fonts antigues que provaven que la supremacia espiritual pertanyia al monarca i demostrava la il·legalitat de l'autoritat papal. L'[[Església d'Anglaterra]] va reconèixer a Enric VIII com autoritat suprema el [[1531]], encara que el rei volia aconseguir un acord amb el papa. El [[1532]] l'Església va començar a trencar els vincles amb l'[[Església Catòlica]], donant autoritat sobre les qüestions matrimonials a l'arquebisbe de Canterbury qui va anul·lar el matrimoni d'Enric. Finalment, el [[1534]] es va proclamar l'Acte de Submissió del Clergat, amb el qual es donava fi a la influència del papa, i confirmava als reis d'Anglaterra com a caps suprems de l'Església d'Anglaterra.