Arbocer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 19:
== Mitologia ==
Segons la mitologia grega, de la sang del gegant [[Gerió]], mort per [[Hèracles|Hèrcules]] en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer. Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l'arbre de rebrotar després d'un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat.{{CN|data=setembre de 2019}}
D'aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata [[Virgili]] en l'''[[Eneida]]''. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa [[Cardea]]. Explica la llegenda que aquesta nimfa vivia al [[Lucus Helerni]], un [[bosc sagrat]] a les ribes del [[Tíber]]. Allà s'insinuava als incauts amb la finalitat d'atreure'ls al cor del bosc, on desapareixia sense que ningú aconseguís trobar-la. Allò es va acabar quan [[Janus (mitologia)|Janus]] se'n va enamorar i ella no es va poder amagar del déu de les dues cares, que, a canvi de l'amor robat, li va concedir el poder d'espantar les bruixes i de curar els nens, els malalts i els embruixats. Segons ens comenta
Al [[Magreb|Magrib]], l'arbocer és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els [[berbers]] l'acostumen a plantar a la porta de les cases, i les branques plenes de fruits es fan servir per a espantar mals i dimonis. Als països [[islàmic]]s hi pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties. Aquests exemplars acaben recaragolats i secs, però sobreviuen a les càrregues expiatòries.{{CN|data=setembre de 2019}}
| |||