Col·lecció Labadie: diferència entre les revisions

En el primer temps el fons va ser dipositat en un racó perdut sense gaire cura o inventari arxivístic. Cercadors hi tenien accés sense control i probablement alguns documents van desaparèixer. Des de 1924 l'anarquista [[Agnes Inglis]] (1909-1952), una amiga de Labadie es va interessar per al fons, que va trobar encara embolicat en les capses de cartó amb els quals Labadie l'havia enviat a Michigan. Com a voluntària va començar a inventariar-les i de mica en mica se'n va fer l'obra de sa vida, no només per a conservar, sinó per a eixamplar i continuar l'obra de Labadie.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Biography|url= https://quod.lib.umich.edu/cgi/f/findaid/findaid-idx?cc=sclead;c=sclead;idno=umich-scl-inglisa;didno=umich-scl-inglisa;view=text| consulta=2020-05-10|nom=Agnes|cognom=Inglis|llengua=anglès| editor=University of Michigan Digital Library|data=|obra=Agnes Inglis Papers 1909-1952}}</ref> Inglis va crear un catàleg de cartes ple de referències i notes biogràfiques i històriques sobre els individus, grups i esdeveniments dels moviments radicals.<ref name=":0" /> Quan Inglis va morir amb 82 anys el 1952, la col·lecció s'havia multiplicat per vint.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Labadie Collection: History|url= https://www.lib.umich.edu/labadie-collection/labadie-collection-history| consulta=2020-05-10|llengua=anglès| editor=U-M Library|data=11/01/2016}}</ref> Tot i això, el cap de la biblioteca, Warner Rice, no en va tenir cura i no va nomenar cap successor i la col·lecció va ser descurada i destrossada.<ref>{{Ref-llibre|títol=Object lessons & the formation of knowledge : the University of Michigan museums, libraries, & collections 1817-2017|url= https://www.worldcat.org/oclc/987796403|lloc=Ann Arbor|isbn=978-0-472-13027-6|cognom=Herrada|nom=Julie|edició=|llengua=anglès|data=2017| editorial=University of Michigan Press|pàgines=|capítol=Agnes Inglis (1870-1952) and the Birth of a Radical Archive| editor=Kerstin Barndt, Carla M Sinopoli (eds)}}</ref> El 1960, finalment, un nou conservador Edward Weber va parar l'hemorràgia, salvar i continuar l'obra d'Inglis.<ref>{{Ref-web|títol=Biography|url= https://quod.lib.umich.edu/s/sclead/umich-scl-weber?view=text| consulta=2020-05-10|nom=Edward C.|cognom=Weber|llengua=anglès| editor=University of Michigan Digital Library|data=|obra=Edward C. Weber Papers (1949-2006)}}</ref> Va obrir-la als moviments emancipadors nous: pacifisme, alliberament gai, feminisme, ecologia… Gràcies a la feina d'Inglis i de Weber, la col·lecció ha continuat, i amb mètodes nous, continua creixent. Ha esdevingut l'arxiu més consultat de la Llibreria de les Col·leccions Especials de la universitat.{{Sfn|Herrada|2017|p=155}}

La conservadora actual n'és Julie Herrada.<ref>{{Ref-llibre|títol=Anarchist modernism : art, politics, and the first American avant-garde|url= https://www.worldcat.org/oclc/44735840| editorial=University of Chicago Press|data=2001|lloc=Chicago|isbn=0-226-02103-3|cognom=Antliff|nom=Allan|edició=|llengua=anglès|pàgines=xiii}}</ref>