Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

Les '''Comunitats de Regants''' son [[Corporació de dret públic|corporacions de dret públic]] que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessió d'aigües públiques, tant superficials com subterrànies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domèstics, ramaders, industrials o hidroelèctrics) situats dins d'un àmbit geogràfic concret anomenat zona concessional.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Bolea Foradada|nom=Juan Antonio|títol=Las Comunidades de Regantes.|url=|edició=FENACORE|llengua=|data=2016|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-608-5084-7}}</ref>

Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els [[Sindicat Vertical|Sindicats Verticals]] dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funció d'administració.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|nom=|article=|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|url=|data=1988|pàgines=}}</ref> D'altra banda la necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'[[Institut Nacional de Colonització|Instituto Nacional de Colonización]]", que les lliurava per a la seva explotació als "Grupos Sindicales de Colonización" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|nom=|article=|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|url=|data=2017|pàgines=}}</ref>

Per la seva superfície regada, les Comunitats de Regants es poden classificar en: Inferiors a 20 Has. que solen ser individuals o de pocs partícips i funcionar per conveni pactat entre ells. Comunitats petites, entre 20 i 200 Has que, depenent del nombre de partícips implicats, solen constituir Comunitats Ordinàries o funcionar per conveni. Les Comunitats de Regants mitjanes, les veritables Comunitats de Regants que representen la gran majoria, tenen extensions que no solen superar les 5.000 Has. i que funcionen constituint els seus òrgans rectors i regides per les seves Ordenances i Reglaments. I, finalment, les Comunitats Generals de Regants, situades en les grans zones de regadiu implantades a conseqüència de la construcció d'importants obres hidràuliques (canals, embassaments, etc..).<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Centro de Publicaciones del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.|nom=|article=|publicació=Catálogo general de las Comunidades de Regantes.|url=|data=1994|pàgines=}}</ref>

'''La Junta de Govern, Junta Rectora o Sindicat de Regs.''' Els seus membres, anomenats per l'Assemblea, son el President i els Síndics. Segueixen el dia a dia dels torns de reg, les preferències de reg segons cultius, neteja i obres de reparació i manteniment de la xarxa de canals, séquies de distribució i desguàs, etc.. Aquest òrgan es també l'encarregat de les tasques administratives de la Comunitat, de la recaptació dels seus recursos econòmics, disposició del personal obrer (sequiers, vigilants), etc., tasques per les quals les Comunitats solen contractar es serveis d'un Secretari-Interventor.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ley de Aguas de 13 de Junio de 1879|nom=|article=|publicació=Capítulo XIII. Sección primera. De la comunidad de Regantes y sus Sindicatos. Arts. del 228 al 241.|url=|data=|pàgines=}}</ref>

'''El Jurat de regs.''' Aquest és, potser, l'òrgan més particular de les Comunitats de Regants. Representa l'òrgan judicial i, com a tal, penalitza les faltes i infraccions comeses en l'àmbit de la comunitat pel seus partícips, al mateix nivell que un jutjat ordinari de primera instància però únicament referit al reg. El componen partícips de la mateixa comunitat de regants, anomenats per l'Assemblea General, presidits per un dels Síndics de la Junta de Govern i actuant amb la fe pública d'un secretari, que sol ser el del propi Sindicat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ley de Aguas de 13 de Junio de 1879|nom=|article=|publicació=Capítulo XIII. Sección segunda. De los Jurados de riego. Arts. del 242 al 247.|url=|data=|pàgines=}}</ref>