Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - el regim d'explotació, + el règim d'explotació,
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
Les '''Comunitats de Regants''' son [[Corporació de dret públic|corporacions de dret públic]] que agrupen els regants i altres usuaris amb dret a utilitzar una determinada concessió d'aigües públiques, tant superficials com subterrànies, per a distribuir-la entre els seus components, que son els propietaris de terres i d'altres aprofitaments (domèstics, ramaders, industrials o hidroelèctrics) situats dins d'un àmbit geogràfic concret anomenat zona concessional.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Bolea Foradada|nom=Juan Antonio|títol=Las Comunidades de Regantes.|url=|edició=FENACORE|llengua=|data=2016|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=978-84-608-5084-7}}</ref>
 
Son organismes de caràcter públic i territorial, que descentralitzen les tasques d'administració del [[regadiu]], que representen una part molt important, fins a un 70%, dels recursos hídrics de l'estat confiats a les [[Confederació Hidrogràfica|Confederacions Hidrogràfiques]] o organismes de conca.
Línia 10:
El decret de 5 de març de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interessos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
 
Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en els [[Sindicat Vertical|Sindicats Verticals]] dins les "Hermandades Sindicales del Campo", relegant-les de la funció d'administració.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|nom=|article=|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|url=|data=1988|pàgines=}}</ref> D'altra banda la necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'[[Institut Nacional de Colonització|Instituto Nacional de Colonización]]", que les lliurava per a la seva explotació als "Grupos Sindicales de Colonización" que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|nom=|article=|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|url=|data=2017|pàgines=}}</ref>
 
La resposta per part dels regants arribà el 4 de juny de 1952, amb motiu del acte de trasllat de les restes dels Reis de la corona d'Aragó de la Catedral de Tarragona al Monestir de Poblet, al qual, entre d'altres autoritats, hi assistiren diversos dirigents de Comunitats de Regants d'Aragó i Valéncia; Vicente Giner Boira, Fausto Jordana de Pozas, Bernardo Lassala Gonzalez i Rafael Tasso Yzquierdo, van mantenir una conversa que va ser la llavor per lluitar contra l'aïllament en el qual el règim havia situat les Comunitats de Regants, la creació d'una Federació Nacional de Comunitats de Regants. Projecte al que posteriorment s'incorporaren Pablo Benjumea de Lora, i els catalans Joaquim Sarriera, marqués de Barbará, i Robert Trias Milà: La corona d'Aragó unida en defensa dels regants: La federació nacional va ser una realitat al Juliol de 1955, i les seves primeres accions anaren dirigides a lluitar en contra de la inclusió de les Comunitats de Regants en les "Hermandades Sindicales". Reivindicació que molestà el règim, que dissolgué de forma fulminant la federació per OM de 30 de juliol de 1959. Un recurs contra la citada ordre, defensat per Manuel F. Clavero Arévalo davant el Tribunal Suprem, acabà donant la raó dotze anys després a les Comunitats de Regants en sentència de 31 d'octubre de 1972.<ref name=":1" />
Línia 32:
'''Altres tipus de Comunitats de Regants''' més especifiques i minoritàries son: Les Comunitats de "Avenamiento", les de vertit, les d'aigües subterrànies i les de defensa de les aigües i laminació d'avingudes.
 
Per la seva superfície regada, les Comunitats de Regants es poden classificar en: Inferiors a 20 Has. que solen ser individuals o de pocs partícips i funcionar per conveni pactat entre ells. Comunitats petites, entre 20 i 200 Has que, depenent del nombre de partícips implicats, solen constituir Comunitats Ordinàries o funcionar per conveni. Les Comunitats de Regants mitjanes, les veritables Comunitats de Regants que representen la gran majoria, tenen extensions que no solen superar les 5.000 Has. i que funcionen constituint els seus òrgans rectors i regides per les seves Ordenances i Reglaments. I, finalment, les Comunitats Generals de Regants, situades en les grans zones de regadiu implantades a conseqüència de la construcció d'importants obres hidràuliques (canals, embassaments, etc..).<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Centro de Publicaciones del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.|nom=|article=|publicació=Catálogo general de las Comunidades de Regantes.|url=|data=1994|pàgines=}}</ref>
 
=== Constitució. ===
Línia 43:
'''L'assemblea o Junta General''', composta per tots els usuaris o partícips es reuneix de forma ordinària dues vegades l'any (a l'inici i al fina de la campanya de regs). Li correspon l'elecció del president i dels representants del govern (anomenats normalment síndics) de la comunitat, l'aprovació anual dels pressupostos i la seva liquidació, i de tots aquells plans de gestió i projectes que l'afectin.
 
'''La Junta de Govern, Junta Rectora o Sindicat de Regs.''' Els seus membres, anomenats per l'Assemblea, son el President i els Síndics. Segueixen el dia a dia dels torns de reg, les preferències de reg segons cultius, neteja i obres de reparació i manteniment de la xarxa de canals, séquies de distribució i desguàs, etc.. Aquest òrgan es també l'encarregat de les tasques administratives de la Comunitat, de la recaptació dels seus recursos econòmics, disposició del personal obrer (sequiers, vigilants), etc., tasques per les quals les Comunitats solen contractar es serveis d'un Secretari-Interventor.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ley de Aguas de 13 de Junio de 1879|nom=|article=|publicació=Capítulo XIII. Sección primera. De la comunidad de Regantes y sus Sindicatos. Arts. del 228 al 241.|url=|data=|pàgines=}}</ref>
 
'''El Jurat de regs.''' Aquest és, potser, l'òrgan més particular de les Comunitats de Regants. Representa l'òrgan judicial i, com a tal, penalitza les faltes i infraccions comeses en l'àmbit de la comunitat pel seus partícips, al mateix nivell que un jutjat ordinari de primera instància però únicament referit al reg. El componen partícips de la mateixa comunitat de regants, anomenats per l'Assemblea General, presidits per un dels Síndics de la Junta de Govern i actuant amb la fe pública d'un secretari, que sol ser el del propi Sindicat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ley de Aguas de 13 de Junio de 1879|nom=|article=|publicació=Capítulo XIII. Sección segunda. De los Jurados de riego. Arts. del 242 al 247.|url=|data=|pàgines=}}</ref>
 
En el cas de les comunitats Generals l'Assemblea està formada pels Síndics de les Comunitats de base, La junta de Govern la componen els presidents de les Comunitats de base i el Jurat de Regs està format per partícips elegits entre els de tota la Comunitat.