Confinament de color: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 12:
El confinament és degut al fet que els gluons posseeixen ells mateixos càrrega de color (a diferència dels [[Fotó|fotons]] de la [[Electrodinàmica quàntica|EDQ]] que no tenen [[càrrega elèctrica]] i generen un [[Potencial elèctric|potencial]] que decreix amb la distància entre càrregues). Així, quan hom prova de separar un parell quark-antiquark el camp de gluons, formant un tub estret entre ells, genera una [[Força (física)|força]] constant independent de la distància (o, equivalentment, un potencial que creix linealment), equivalent a uns 10.000 [[Newton (unitat)|Newtons]].
La fase de confinament en CDQ es defineix teòricament a partir del comportament de l'[[Acció (física)|acció]] del [[bucle de Wilson]],<ref name="Wilson 1974">{{ref-publicació|nom=Kenneth G. |cognom=Wilson |títol=Confinement of Quarks |publicació=Physical Review D |volum=10 |pàgines=2445–2459 |data=1974-10-15 |url=http://prd.aps.org/abstract/PRD/v10/i8/p2445_1 |editorial=[[American Physical Society]] |lloc=College Park, MD, USA |issn=1550-2368 |oclc=55589778 |consulta=2014-04-12|bibcode = 1974PhRvD..10.2445W |doi = 10.1103/PhysRevD.10.2445
== Aspectes teòrics ==
Línia 28:
Aquesta equació és reminiscent de les [[equacions de Maxwell]] que descriuen el [[camp electromagnètic]] en termes de corrents i càrregues, però el terme entre parèntesis introdueix una diferència fonamental: a diferència dels fotons, els gluons tenen càrrega de color i poden interaccionar entre ells. Aquesta diferència crucial fa que la interacció electromagnètica tingui un abast potencialment infinit davant del molt curt abast de la interacció forta. Malgrat això, no s'ha pogut provar rigorosament si l'auto-interacció dels gluons pot explicar tots els detalls del confinament. Les equacions semiclàssiques del camp gluònic constitueixen un sistema d'equacions complicat per a 8 tipus de gluons que interaccionen entre si. El seu tractament quàntic és encara més complicat en no poder-se realitzar amb càlculs pertorbatius.
A més de la CDQ en quatre dimensions de l'espaitemps, un altre model que exhibeix confinament és el [[model Schwinger|model de Schwinger]].<ref name="Wilson 1974">{{ref-publicació|nom=Kenneth G. |cognom=Wilson |títol=Confinement of Quarks |publicació=Physical Review D |volum=10 |pàgines=2445–2459 |data=1974-10-15 |url=http://prd.aps.org/abstract/PRD/v10/i8/p2445_1 |editorial=[[American Physical Society]] |lloc=College Park, MD, USA |issn=1550-2368 |oclc=55589778 |consulta=2014-04-12|bibcode = 1974PhRvD..10.2445W |doi = 10.1103/PhysRevD.10.2445
== Implicacions experimentals i fenomenològiques ==
|