Joaquim Español i Llorenç (Girona 1945) és Doctor arquitecte, poeta i novel·lista. Com arquitecte esvaes va formar a la ETSA de Barcelona, i a L’Istitutto di Progettazione de Roma amb Ludovico Quaroni. Ha sigut professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la U.P.C (des de 1980), de l’escola de Disseny EINA (2003-2005), de l’Accademia di Architettura di Mendrisio de la U.S.I. a Suïssa (2005-2010), i professor convidat a diverses universitats. El seu treball professional amb Francesc Hereu (1974-2000, i des de 2004) ha estat reconegut en exposicions, monografies i premis. S’ha dedicat ala recerca teòrica en el camp de l’arquitectura (Premio nacional de arquitectura 1974, premi extraordinari de doctorat 1995, premi Architesis 2000). De l’any 2000 al 2004 va ser Director de Plans i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. En el camp de la poesia i de l’art va seguir el mestratge de José M. Valverde i Xavier Rubert de Ventós, i va començar a publicar a partir de 1994.
