Credença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
[[Fitxer:Fußnetkasten Allgäu.jpg|miniatura|credença alemanya de pi policromat de l'últim terç del {{segle|XIX}}. <br/> Landesmuseum ([[Württemberg]]).]]
S'anomena ''' credença ''' (del [[llatí]] ''credens, -entis '', [[creient]]) o '''àbac''' una tauleta amb portes que se situa al costat de l'[[altar]] per a guardar i tenir a punt els estris que seran utilitzats en la [[Litúrgia|celebració]].<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=creden%E7a&operEntrada=0|títol=Credença a DIEC2|consulta=|llengua=|editor=}}</ref> En el costat inferior dret s'hi posa el [[Calze (litúrgia)|calze]]. També pot rebre aquest mateix nom un moble baix i allargat, dotat amb portes i calaixos, que es fa servir a les oficines.
 
Els primers antecedents de les credences es troben a les [[catacumba|catacumbes]] en què s'han descobert alguns vestigis que recorden aquestes. En les [[basílica|basíliques]] romanes servien de credences dels [[Nínxol|nínxols]] o petits [[absis]] al costat del [[presbiteri]]. En l'època [[romànica]], tenien una fi idèntica les [[Arca|arques]] i armaris que se situaven prop de l'absis. La construcció d'una veritables [[sagristia|sagristies]] i credences a les esglésies d'[[Espanya]] comença amb l'art ogival i es fa comú del {{segle|XIV|s}} ençà.