Revisió del 19:17, 8 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 13:48, 5 des 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 11: El [[1163]] l'emperador [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Frederic I]] va sancionar el reconeixement jurídic de Gubbio sota tot el territori que dominava; el [[1191]] [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic\|Enric IV]] va absoldre la ciutat per un acte de rebel·lió contra l'emperador i va reconèixer i ampliar la concessió de Frederic I. En els següents anys Gubbio va controlar el territori fins a [[Cagli]] i [[Certaldo]]. Al {{segle \|XII}} el govern dels cònsols, representants de la burgesia local, fou substituït per un podestà que representava al comú i exercia el poder únic que abans es repartien els cònsols. El [[1237]] es va produir una revolta antiimperial i vers el [[1250]] els treballadors i artesans, enfrontats amb el govern del comú, van crear el seu propí comú (''Comune del popolo'') que organitzava les seves pròpies assemblees legislatives i nomenava el seu propi cap (el ''capitano del popolo''). Els enfrontaments amb Perusa foren freqüents i el [[1257]] els perugians van obtenir venjança de la seva derrota del 1151 i van ocupar part dels dominis de Gubbio. Això va donar el poder als güelfs el [[1263]] després de tants anys de ser un baluard gibelí. El territoris perduts van retornar pel tractat de pau de [[1273]]. El Papa va reconèixer a Gubbio (ara al seu bàndol) el domini de Pergola, Montesecco i Serra San Abbondio.

Gubbio: diferència entre les revisions