Diferència entre revisions de la pàgina «Llengües panromàniques»

m
cap resum d'edició
m
m
Les llengües panromàniques són paral·leles a les [[intereslau|llengües paneslaves]] i a les llengües pangermàniques.
 
== Utilitzacions i Beneficisbeneficis ==
Una llengua panromànica està pensada típicament per a la comunicació entre (o amb) parlants de llengües romàniques, és a dir, com a llengua auxiliar internacional regional, per al món llatí.  El seu vocabulari i la seva gramàtica estan codificades per ser el més comunicatiu possible per als parlants de romanç.  Les paraules, per exemple, s'escullen preferentment si tenen cognats entre moltes llengües romàniques, especialment si el significat és el mateix o similar.  Com a resultat, i gràcies a la intercomprensió, és potencialment comprensible per una audiència de fins a 800 milions de parlants de llengües romàniques.  A més, pot complementar la intercomprensió romànica en situacions en què aquesta estratègia de comunicació no és tan eficaç (per exemple, entre els parlants francesos i romanesos).
 
== Contextualització ==
Els descendents del llatí, les llengües romàniques, han desenvolupat diferències importants però comparteixen tants trets que han estat considerats com una unitat (un tipus) pel lingüista romàntic Michael Metzeltin. Explica la cohesió de la família per la seva herència llatina vulgar, l'ús i la influència del llatí estàndard fins fa poc i els intercanvis constants entre els pobles neolatins.
 
 
La família lingüística en conjunt es pot referir com a romàniques, i encara funciona com una llengua o macrollengua en algunes situacions actuals, on es produeix l'intercomprensió o l'acomodació parcial. Per exemple, alguns anuncis (o parts d'ells) es publiquen en llengües romàniques estrangeres. I varietats mixtes com el ''Portuñol'' o el ''Frespañol'' sorgeixen espontàniament per comunicar-se amb els parlants d'altres llengües romàniques, per exemple mentre visiten el seu país. Tot això demostra que la comunicació oral i escrita entre els parlants de romanç continua sent una realitat i que, en certa manera, són una comunitat lingüística.
 
 
Una manifestació de l'estreta relació entre els diferents parlants de romanç i els pobles són els fluxos migratoris entre els països llatins: els romanesos, per exemple, emigren preferentment a Itàlia i Espanya. I els països neolatins van crear el 1954 la Unió Llatina, una organització internacional de nacions que utilitzen llengües romàniques, que va funcionar fins al 2012.
 
 
Malgrat aquestes estretes connexions, ja que el francès ha estat desplaçat com a llengua auxiliar internacional per l'anglès, que és una llengua germànica, el món llatí manca d'un model de llengua nativa comuna per primera vegada en la història.
Després de Dante, moltes altres persones han concebut de manera independent la idea d'una llengua estàndard romanç comú o fins i tot una llengua panromànica, i no només els desenvolupadors dels projectes presentats aquí.  Per exemple, l'erudita romànica Rebecca Posner ([[Universitat d'Oxford]]) va declarar que "no és impossible concebre un interllenguatge romànic" i l'interlingüista Detlev Blanke ([[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat Humboldt]] de Berlín) parlava d'un "Hochromanisch" (en referència a Hochdeutsch, la varietat estàndard de l'alemany).
 
== Llengües Panromàniquespanromàniques als Seglessegles XIX i XX ==
 
=== Lingua Romana ===
 
=== Romanç Neollatí ===
El Romanç Neollatí (o simplement 'Neolatino') és una llengua panromànica proposada com a llengua estàndard per al romànic en el seu conjunt, per facilitar la comunicació entre o amb parlants de llengües romàniques, complementant (no substituint) els estàndards que existeixen localment (portuguès, espanyol, etc.).  A més del seu paper en el món llatí, es proposa construir una política lingüística alternativa per a Europa en combinació amb interidiomes per a altres famílies lingüístiques (com Interslavic[[Intereslau|Intereslàvic).
 
Aquest llenguatge estàndard va ser iniciat el 2006 per l'erudit romàntic [[Jordi Cassany Bates]] i actualment és desenvolupat i promogut per un projecte col·lectiu, internacional i interdisciplinari anomenat Via Neolatina, que reuneix lingüistes i altres professionals de diferents països llatins.  El 2019 es va publicar una gramàtica i un diccionari bàsics: ''Grammatica Essentile Neolatina'' i ''Dictionario Essentile Neolatino'', que reforma alguns aspectes d'un model preliminar publicat el 2012 Un primer grup d'estudiants està aprenent la llengua a través d'un grup de [[Facebook]], amb més de 50 membres.  Una pàgina de Facebook amb més de 500 seguidors (octubre de 2019) i diverses altres pàgines d'internet estan dedicades al romanç Neollatí, incloent dos blogs: Mondo Neolatino, de Cassany, i Lo espàzio, de Martín Rincón Botero.  Aquests dos autors també han utilitzat la llengua oralment, incloent una presentació del projecte per Cassany a la Universitat d'Hamburg (2017).  El projecte també s'ha presentat a la [[Universitat de Barcelona]] (2011), a la [[Universitat de Kiel]] (2017) i al primer lloc.  Conferència sobre la llengua eslava (2017), celebrada a Staré Město, Txèquia.
 
=== Principis de disseny ===
Els lingüistes de Via Neolatina tenen la intenció de dissenyar o codificar un estàndard panromànic d'una manera científica, i per fer-ho presten especial atenció als seus principis de disseny (inclosos valors, objectius, metodologia, etc.).  Els principis de disseny desenvolupats per Via Neolatina [44] es basen en contribucions teòriques de la lingüística aplicada; codificacions per a determinades llengües romàniques (Grisons Romansh, Occitània, català, gallec, etc.) que els experts han dissenyat; altres llengües, tant romàniques com d'altres famílies (com InterslavicIntereslàvic); i l'experiència dels seus membres amb Neolatina.
 
La metodologia desenvolupada té en compte diversos criteris per a la selecció de formularis.  Cadascun dels criteris és una qualitat positiva de les llengües estàndard en general: les formes haurien de ser idealment intel·ligibles, utilitzades per la majoria, abastant, regular, tradicional, concís, etc.  En la versió actual de la metodologia s'afegeixen més de 20 criteris lingüístics i extralingüístics.  Quan cap forma és clarament positiva de més maneres que altres formes, la metodologia proporciona alguns recursos als codificadors: composició (inclusió d'elements de diferents varietats), polimorfisme (inclusió d'opcions de les quals l'usuari pot triar), centralitat (priorització de formes de varietats geogràficament centrals), innovació (creació de neologismes i noves analogies, però estrictament evitant l'artificialitat), etc.  Tot això es fa amb la intenció de desenvolupar un model lingüístic més fàcilment acceptable pels usuaris potencials i més eficaç per a la comunicació.
118

modificacions