Lluís I d'Etrúria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Lluís I d'Etrúria''', també conegut amb el nom de '''Lluís Francesc Filibert de Borbó''' o '''Lluís I de Borbó-Parma''', ( [[Piacenza]], [[Ducat de Parma]], [[1773]] - [[Florència]], [[Regne d'Etrúria]], [[1803]] ) fou el primer dels dos únics [[rei d'Etrúria|reis d'Etrúria]] i cap de la casa ducal dels [[Borbó-Parma]].
 
== Orígens familiars ==
Línia 16:
Fou nomenat [[infant d'Espanya]] el [[30 de novembre]] de [[1795]] per part del seu sogre [[Carles IV d'Espanya]].<ref>[http://genealogy.euweb.cz/capet/capet45.html genealogy.euweb.cz]</ref> L'any [[1800]] les tropes napoleòniques conquerien durant la seva [[Guerres Napoleòniques|campanya italiana]] el [[Ducat de Parma]], el [[Ducat de Piacenza]] i el [[Ducat de Guastalla]] entre altres territoris del nord d'[[península Itàlica|Itàlia]]. Com a compensació per l'aliada casa de [[Casa de Borbó|Borbó]], i tenint en compte el fet que els ducs de Parma eren una branca borbònica de la Casa espanyola, i que la duquessa era [[infanta d'Espanya]] i filla del rei [[Carles IV d'Espanya]], Napoleó atorgà el [[Regne d'Etrúria]] al duc de Parma, sent coronat rei d'aquest territori el [[28 de juliol]] de [[1801]].
 
El regne d'Etrúria es constituïa sobre els antics dominis dels Àustria-Toscana, al [[Gran Ducat de Toscana]]. Malgrat tot, el [[Regne d'Etrúria]] únicament es mantingué gràcies a l'ajuda prestada per [[Napoleó Bonaparte]] i a la caiguda d'aquest el regne es va desfer i es retornaretornà el territori als seus antics sobirans.
 
El duc Carles morí el [[27 de maig]] de [[1803]] al [[Palau Pitti]] de [[Florència]] a l'edat de 30 anys, deixant la corona al seu fill que governà a través d'una regència de la seva mare. Les seves restes, però, foren dipositades al [[Monestir de l'Escorial]] el [[1808]].