Insaculació: diferència entre les revisions

A Atenes, per ser elegits per sorteig, els ciutadans s'escollien entre el candidats disponibles, després a una mena de loteria a les màquines de kleroterion. Els càrrecs assignats per sorteig generalment tenien una durada d'un any. Un ciutadà no va podia se elegit pre a un càrrec concret més d'una vegada a la seva vida, però podia presentar-se a altres magistratures. Tots els ciutadans masculins majors de 30 anys que no havien estat abandonats per atímia eren elegibles. Els seleccionats mitjançant loteria s'havien de sotmetre a un examen anomenat "dokimasia" per evitar que fossin elegits funcionaris incompetents. Rarament els ciutadans seleccionats eren descartats. magistrats, una vegada en lloc, van eren sotmesos a un control constant per part de l'Assemblea. Els magistrats nomenats per sorteig havien de rendir compte del seu temps en el càrrec després de la seva excedència, anomenats euthynai. Tanmateix, qualsevol ciutadà podia sol·licitar la suspensió d'un magistrat per un motiu determinat.

 

La ''insaculació'' o ''brevia es'' va utilitzar a les ciutats estat de la Llombardia durant els segles {{Romanes|XII}} i {{Romanes|XIII}} i a Venècia fins a finals del {{segle|XVIII}}.<ref name="Imprint Academic">{{ref-llibre|cognom1=Dowlen|nom1=Oliver|títol=The Political Potential of Sortition: A study of the random selection of citizens for public office|data=2008|editorial=Imprint Academic}}</ref> Els homes, escollits a l'atzar, feien un jurament que no actuaven sota suborn, i després elegien els membres del consell. El vot i l'elecció dels candidats incloïa generalment propietaris, consellers, membres dels gremis i, de vegades, artesans. El Doge de Venècia s'elegia mitjançant un complex procés de nominació, votació i ordenació.