Noves rimades: diferència entre les revisions

m
Plantilles
m (neteja i estandardització de codi)
m (Plantilles)
{{millorar|data=2014}}
Les '''noves rimades''' és un estrofisme i un [[gènere literari]] molt popular a [[Catalunya]] del {{segle |XII}} a XV.<ref>{{GEC|0235255|noves rimades}}</ref> Es tracta d'un gènere de [[poesia narrativa]], és a dir, no és poesia lírica per expressar sentiments, sinó una manera d'explicar històries abans que la prosa. El seu estrofisme conté un nombre il·limitat de versos octosíl·labs que rimen en apariats.
 
A un primer moment la narrativa es feia en vers però en versos més llargs, normalment [[alexandrí|alexandrins]], així en francès sorgeixen ''Le roman d'Enéas'' o ''Le roman de Thèbes'' i en castellà la ''cuaderna vía''. En català aquest vers llarg narratiu no va existir i es va agafar directament les noves rimades que havien estat fetes servir en francès per [[Chrétien de Troyes]] en les seves novel·les de tema artúric i [[Marie de France|Maria de França]] en els ''[[lai|Lais]]'', també amb temes d'allò que se n'ha anomenat la [[Matèria de Bretanya]]. Així en català tindrem moltes obres escrites en aquest estrofisme: ''La faula'' de [[Guillem de Torroella]], el ''Llibre de Fortuna e Prudència'' de [[Bernat Metge]], ambdós de tema al·legòric. També altres peces [[anònimes]] (i com les anteriors del {{segle|XIV|s}}): el ''Salut d'Amor'', el ''Conte d'amor'' i el ''Frare de Joy e Sor de Plaser''. Tot i ser un gènere narratiu com que estava escrit en vers l'aparició de provençalismes hi és ben present.
2.844.734

modificacions