Viquipèdia

Mauretània: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Mauretània''' (també{{lang-la|Mauretania}}, literalment '''Mauritània'la terra dels [[Maures]]'') fou una [[regió històrica]] del [[nord d'Àfrica]] que abraçava l'actual [[Marroc]] i [[Algèria]], en la seva part nord, fins a [[Numídia]], que ocupava la part oriental, de la quequal estava separada pel riu [[Ampsaga]].<ref Tenianame="OCD">{{ref-llibre al|cognom=Hornblower sud|nom=Simon el|nom2=Antony país|cognom2=Spawforth dels|títol=Oxford [[gètuls]]Classical Dictionary |pàgines=913 |lloc=Oxford |editorial=Oxford University Press |any=2012 (4ª ed.) |volum=Vol. 2}}</ref>
Les muntanyes principals n'eren les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]].
 
Estava poblat per diverses tribus d'[[amazics]], principalment els [[maures]], dels quals pren el nom. Amb tot, la influència que exerciren les múltiples [[Fenícia#Colònies|colònies fenícies]] i [[Imperi Cartaginès|púniques]] a la zona modificaren la cultura i els models de producció del país, que cap al {{segle|iii|-}} estructurà un estat que es mantengué independent fins que caigué sota domini romà en temps d'[[August]].<ref name="OCD"/>
Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l{{'}}''[[Ampsaga]]'' (Wadi al-Kibir), ''Usar'', ''Chinalaph'' i ''[[Mulucha]]'', i a la costa oest (de nord a sud) el ''Subur'', el ''Sala'', el ''Phuth'' i el ''Lixus''.▼
 
== Geografia ==
▲Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l{{'}}''[[Ampsaga]]'' (Wadi al-Kibir), ''Usar'', ''Chinalaph'' i ''[[Mulucha]]'', i a la costa oest (de nord a sud) el ''Subur'', el ''Sala'', el ''Phuth'' i el ''Lixus''. Les muntanyes principals eren les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]].{{CC}}
 
Els ports principals a la costa nord eren: ''Ampelusia'' (al cap Espartel), ''Tingis'' ([[Tànger]]), ''Rusadir'' ([[Melilla]]), ''[[Igilgili]]'' ([[Djidjelli]]), ''Saldae Portus'' ([[Bejaïa|Bugia]]), ''Rusucurrium'' (Tedlez), ''Iol'' ([[Cherchel]]), ''[[Cartenna]]'' (Tenes), ''Murustaga'' ([[Mostagenem]]), ''Arsenaria'' ([[Arzew|Arzan]]) Quiza [[Oran|(Orà]]), ''[[Magnus Portus|Portus Magnus]]'' ([[Mars al-Kebir]]) i ''Acra'' (Isghun). A la costa oest ''Zilis'' ([[Arzila]]) i ''Lixus'' ([[Larraix]]).{{CC}}▼
 
Tenia al sud el país dels [[gètuls]].
 
▲Els ports principals a la costa nord eren: ''Ampelusia'' (al cap Espartel), ''Tingis'' ([[Tànger]]), ''Rusadir'' ([[Melilla]]), ''[[Igilgili]]'' ([[Djidjelli]]), ''Saldae Portus'' ([[Bejaïa|Bugia]]), ''Rusucurrium'' (Tedlez), ''Iol'' ([[Cherchel]]), ''[[Cartenna]]'' (Tenes), ''Murustaga'' ([[Mostagenem]]), ''Arsenaria'' ([[Arzew|Arzan]]) Quiza [[Oran|(Orà]]), ''[[Magnus Portus|Portus Magnus]]'' ([[Mars al-Kebir]]) i ''Acra'' (Isghun). A la costa oest ''Zilis'' ([[Arzila]]) i ''Lixus'' ([[Larraix]]).
[[Fitxer:Portrait Juba II Louvre Ma1886.jpg|miniatura|Rei [[Juba II]], de [[Numídia]] i Mauretània]]
[[Fitxer:Mauretania Tingitana SPQR.png|miniatura|Província de [[Mauretania Tingitana]] (límits al [[116]])]]
== Habitants ==
Els antics anomenaven el poble que vivia en aquesta regió Μαυρούσιοmaurusis (llatí{{lang-la|Maurusii}}; ''maurusii''{{lang-grc|Μαυρούσιοι}}) o Μαυροί[[maures]] (llatí{{lang-la|Mauri}}; {{lang-grc|Μαυροί}} 'negres'mauri, 'bruns'), quede voliamanera dirque 'negres'.Mauretània'' Elés paísderivat esdel deianom correctamentd'aquest escritpoble.<ref>El nom original era ''Mauretania'', (Μαυρούσιων)per tal com apareix en les inscripcions i monedes, però alguna vegada ésapareix esmentatals manuscrits com a ''Mauritania'' (Μαυριτανία, [[Pomponi Mela]], [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] i algun altre), i aquesta variant es va estendre molt.</ref>
 
Els maurs o maures eren de la mateixa soca que els [[númides]] i [[libis]], i es poden considerar els ancestres dels [[berbers]] (ells s'anomenen [[amazigh]]), i. [[Heròdot]] ja esmenta una tribu anomenada ''mazyes'' o ''mazices'' (Μαζύες o ΜαξύεςΜαζύκες). El nom berbers és una derivació posterior de bàrbars.
 
== Història ==
[[Fitxer:Roman Empire full - Referenced.jpg|miniatura|esquerra|Mapa de l'[[Imperi Romà]] on es mostren la [[Mauretania Tingitana]] i la [[Mauretania Cesariensis]]]]
=== Regne independent ===
Cap al {{segle|viii|-}} arribaren a les costes de la Mauretània els primers mercaders i colons [[fenicis]], els quals establiren ports mercantils, esdevinguts [[colònies al món antic|colònies]] amb el temps, que inevitablement entraren en contacte amb les tribus de l'interior.<ref name="OCD"/>
 
Cap al {{segle|iii|-}} apareixen els primers regnes maures; el més antic de què hom té notícia fou governat pel rei Baga, aliat de [[Massinissa I|Massinissa]], i que comptava amb 4.000 soldats.<ref name="OCD"/><ref>[[Titus Livi]], ''[[Ab Urbe Condita]]'', XIX 30.1.</ref> Després de la [[tercera guerra púnica]], la influència romana a la costa mauretana intensificà, però els regnes indígenes continuaren de funcionar autònomament.
El Regne de Mauritània (també ''Mauretània'') fou un regne independent que abraçava el modern [[Marroc]] i la part occidental i central d'[[Algèria]], que va esdevenir client de Roma, i finalment fou incorporat com a província romana.
 
Durant la [[Guerra de Jugurta]], unel rei anomenatmaure [[Boccus I]], esmentat des del [[111 aC]], es va apoderar de territoris de [[Numídia]] i va jugar les seves cartes hàbilment, de manera que els romans lino vans'immisciren permetreen llegarels seus assumptes i el regne alsva seuspassar dosal seu fill [[Mastanesós]], que a la seva mort dividí el regne entre els seus fills [[Bogud II|Bogud]], que regnà la part occidental, i [[Boccus II]], que regnà a l'oriental.<ref name="OCD"/>▼
Els romans es van establir a Mauritània després de la Tercera Guerra púnica, quan les possessions cartagineses a la zona van passar a Roma, però eren llocs puntuals, punts de comerç a la costa. L'interior estava governat pels reis del poble nadiu dels maurs o maures.
 
=== Regne client ===
▲Durant la [[Guerra de Jugurta]] un rei anomenat [[Boccus I]], esmentat des del [[111 aC]], es va apoderar de territoris de [[Numídia]] i va jugar les seves cartes hàbilment de manera que els romans li van permetre llegar el regne als seus dos fills Bogud i Boccus II.
Boccus fou partidari d'[[Octavià]], mentre que Bogud ho fou de [[Marc Antoni]] i, mentre Bogud era a Hispània, son germà es va apoderar del seu regne. L'any {{aC|33}} Boccus morí i llegà el regne a [[Octavià]]. Però Octavià, que creia que Roma no tenia recursos per administrar i controlar aquell territori, l'any {{aC|25}} el donà a [[Juba II|Juba]], fill del rei [[Juba I|Juba de Numídia]], el qual també rebé la mà de la [[ptolemeus|ptolemea]] [[Cleòpatra Selene]], filla de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i Marc Antoni.<ref name="OCD"/>
 
A la mort de Juba II va morir vers l'any [[23]] i el va succeirsucceí el seu fill, [[Ptolemeu de Mauritània]].<ref name="OCD"/> El [[40 aC]] fou[[Calígula]] el cridatcridà a Roma per [[Cal·lígula]] i va deixar el govern a [[Edemó]]. Cal·lígulaCalígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses., i Edemó exercí de monarca.{{CC}} Va alçar una revolta contra el poder romà, la qual fou privatmolt deldura regneperò sufocada per ordre de l'anyemperador [[42Claudi]] i l'emperadorobra dels generals [[ClaudiGneu Hosidi Geta|Hosidi Geta]] eli va[[Gai convertirSuetoni Paulí|Suetoni Paulí]]. Apaivagada la situació, devers l'any 42, Claudi convertí el regne en dues províncies, separades pel riu ''[[Mulucha]]'': a l'oest la [[Mauritània Tingitana]] ([[Mauretania|Mauretània Tingitana]]) i a l'est la [[Mauritània Cesariense]] ([[Mauretania|Mauretània Cesariensis]]), províncies imperials.<ref name="OCD"/>▼
Els dos van regnar associats des d'una data vers el [[80 aC]] a la mort del pare. Hostils al partit pompeià, van aconseguir mantenir el tron després de la derrota d'aquest.
 
=== Incorporació a l'Imperi ===
[[Boccus II]] i [[Bogud II]] es van repartir el país (vers el [[50 aC]]) i el primer va governar la part oriental i el segon l'occidental, i Cèsar els va confirmar com a reis el [[49 aC]]. Boccus II es va apoderar de territoris de Numídia vers el [[48 aC]] durant la revolta del rei [[Juba I]], i el 45 aC els romans li van reconèixer a Boccus aquests territoris i encara els van ampliar.
Ja sota domini romà efectiu, fundaren nombroses colònies i militaritzaren la zona amb [[castrum|campaments]] i [[via romana|carreteres]]. Cap al {{segle|iii}} i {{Romanes|iv}} hi hagué nombroses revoltes, fruit de la pèrdua de control romà a la zona. Per millorar l'efectivitat de l'administració, la reforma de [[Dioclecià]] adscrigué la Tingitana a la [[Diòcesi d'Hispània]] i creà una nova província a la zona, la [[Mauritània Sitifiense|Mauretània Sitifensis]], entre la Cesariensis i [[Numídia]].<ref name="OCD"/> Finalment, la Mauretània fou conquerida pels [[vàndals]] i incorporada [[Regne dels Vàndals|al seu regne]] l'any [[420]], els quals la posseïren fins que foren derrotats per [[Belisari]] el [[533]], i així incorporades a l'[[Imperi Romà d'Orient]], que l'inclogué primer a la [[Prefectura Pretoriana]] d'Àfrica i, a final del {{segle|vi}}, al nou [[Exarcat d'Àfrica]]. Estava dividida en dues províncies, la [[Mauritània Primera]], que es corresponia amb la Cesariensis; i la [[Mauritània Segona]], que es corresponia a grans trets amb la Tingitana.
 
Boccus fou partidari d'Octavi [[August]] mentre Bogud ho fou de [[Marc Antoni]]. Mentre Bogud era a Hispània son germà es va apoderar del seu regne. Després de la derrota de Marc Antoni el [[31 aC]] a [[Àccium]], Boccus II fou reconegut per August com a rei de tota Mauritània, però li va exigir la restitució de la part de Numídia que havia adquirit entre el [[48 aC]] i el [[45 aC]], ja que amb aquest territori va restaurar el [[Regne de Numídia]] per a [[Juba II]], fill del rei Juba I, al qual va casar amb [[Cleòpatra Selene]], filla de Marc Antoni i [[Cleòpatra VII]].
 
Boccus II va morir vers el [[29 aC]] sense fills ni hereus reconeguts, i el regne fou declarat província romana, però al cap de poc, vers el [[25 aC]], August el va restaurar i el va donar a Juba II i Cleòpatra Selene a canvi de renunciar al Regne de Numídia, que fou annexionat.
 
▲Juba II va morir vers l'any [[23]] i el va succeir el seu fill Ptolemeu de Mauritània. El [[40 aC]] fou cridat a Roma per [[Cal·lígula]] i va deixar el govern a Edemó. Cal·lígula el va fer matar per apoderar-se de les seves riqueses. Edemó fou privat del regne l'any [[42]] i l'emperador [[Claudi]] el va convertir en dues províncies separades pel riu ''[[Mulucha]]'': a l'oest la [[Mauritània Tingitana]] ([[Mauretania Tingitana]]) i a l'est la [[Mauritània Cesariense]] ([[Mauretania Cesariensis]]), províncies imperials.
 
Per a la província romana vegeu: [[província romana de Mauritània]], [[Mauritània Sitifiense]], [[Mauritània Cesariense]] i [[Mauritània Tingitana]].
[[Fitxer:PillarsHerculesPeutingeriana.jpg|miniatura|Ciutats de la Mauretània romana al mapa de la [[Tabula Peutingeriana]]]]
=== Llista de reis ===
* [[Boccus I]] 111-80 {{aC |80}}
* [[Bogud IMastanesós]] 80-50 {{aC|49}}
* [[Bogud II|Bogud]] 49-{{aC|38}}
* [[Sos (rei)|Sos]] (Mauritània occidental) 80-60
* [[Boccus II]] vers vers 8049-30 {{aC|33}}
* ''Annexió a Roma'', versentre 3033-{{aC|25 aC}}▼
* [[Bogud II]] (Mauritània occidental) vers 50-38
* [[CleopatraJuba SeleneII]] {{aC|25 aC}}-23 dC▼
▲* ''Annexió a Roma'' vers 30-25 aC
* [[Juba II]] (rei de Numídia vers 31-25 aC, bescanviat per Mauritània) 25 aC-23 dC
▲* [[Cleopatra Selene]] 25 aC-23 dC
* [[Ptolemeu de Mauritània]] 23-40
* [[Edemó de Mauritània]] (Edemonus) 40-42
* ''Annexió a l'Imperi Romà'' 42
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Antiguitat clàssica}}
Linha 51 ⟶ 53:
{{coord|32.06|-6.59179688|type:country_region:MA_dim:500000_source:dewiki|format=dms|display=title}}
{{commonscat}}
 
<!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Mauretania}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Mauretània»