Diferència entre revisions de la pàgina «Miquel Costa i Llobera»

Creació de l'apartat "Biografia", que conté tots els paràgrafs d'abans. El "Sumari" queda dalt de tot, resumint la biografia.
m (Tipografia)
(Creació de l'apartat "Biografia", que conté tots els paràgrafs d'abans. El "Sumari" queda dalt de tot, resumint la biografia.)
| data_beatificacio = Obert el procés de beatificació el 15 d'octubre de 1982
}}
'''Miquel Costa i Llobera''' ([[Pollença]], [[Mallorca]], [[10 de març]] de [[1854]] - [[Ciutat de Mallorca]], [[16 d'octubre]] de [[1922]]) fou un poeta [[Mallorca|mallorquí]]. Fill dL'unaany família de propietaris rurals. Orfe de mare als 11 anys,1874 va créixer molt influït perobtenir un onclepremi seu,als metgeJocs de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssicsFlorals. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]]. Cursà estudis de dret a Barcelona, on conegué [[Marià Aguiló i Fuster]] i [[Antoni Rubió i Lluch]], i a Madrid. Viatjà a París i conreàCultivà, en aquestauna primera etapa, la poesia romàntica, quela quedaràqual concretadadesenvolupà en el seu volum ''Poesies Poesia'' (1885) i enamb el seu poema més conegut, ''Lo pi de Formentor'' (1875). Paral·lelamentEs esva formàformar en la lectura dels clàssics, especialment [[els mestres Horaci]] i [[Virgili]]. iL'any 1906 publicà ella 1885seva ''Odacolecció ade poemes més importants, Horaci''Horacianes''.
 
Es considerat com una figura cabdal de la poesia catalana a les <nowiki>[[Illes Balears]]</nowiki>.
 
== Biografia ==
Fill d'una família de propietaris rurals. Orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de [[Josep Lluís Pons i Gallarza]]. Cursà estudis de dret a Barcelona, on conegué [[Marià Aguiló i Fuster]] i [[Antoni Rubió i Lluch]], i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum ''Poesies ''(1885) i en el seu poema més conegut, ''Lo pi de Formentor'' (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment [[Horaci]] i [[Virgili]] i publicà el 1885 ''Oda a Horaci''.
 
Mentrestant, manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la [[Pontifícia Universitat Gregoriana]] (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en teologia. Durant l'estada a [[Roma]], escriu poemes en castellà per complaure son pare, que quedaran recollits en el volum ''Líricas'' (1899). A la seva tornada a Mallorca, escriví els poemes narratius que conformen el volum ''De l'agre de la terra'' (1897) i també ''Tradicions i fantasies'' (1903). El 1902 obté el títol de [[mestre en Gai Saber]]. El 1904 presideix els [[Jocs Florals]]<nowiki/> de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, ''Horacianes'', que fou seguit d'un nou volum de ''Poesies'' (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de ''Tradicions i fantasies''. El 1907 viatja a [[Terra Santa]] i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica ''Visions de Palestina'' (1908). Tradueix els ''Himnes'' de Prudenci. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d'octubre de 1922.
27

modificacions