Revisió del 15:52, 29 ago 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 19:17, 6 des 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona \| nom = Joan VII \| nom_original = {{mida\|1=Ιωάννης Ζ' Παλαιολόγος (grec)}} \| conjuge = [[Irene Gattilusio]] Línia 13: \| successor = [[Joan V Paleòleg\|Joan V]] }} '''Joan VII Paleòleg''' fou [[emperador romà d'Orient]] durant cinc mesos de l'any [[1390]]. Va assolir el poder a través d'un cop d'estat, seguint l'exemple del seu pare que també havia fet deposar [[Joan V Paleòleg]]. Després del seu breu regnat fou nomenat successor de [[Manuel II Paleòleg]] i va ser regent durant l'absència d'aquest. == Al servei d'Andrònic IV == Línia 21: == D'emperador a hereu de Manuel II == El soldà otomà [[Baiazet I]] estava decebut de l'emperador Joan V perquè havia signat un acord amb ell en el qual els romans d'Orient es comprometien a no atacar els otomans, però aquest pacte l'havia incomplert Manuel II, que li havia presentat batalla a Serres i a Tessalònica; en conseqüència Baiazet va donar suport a Joan VII perquè donés un cop d'estat i enderroqués el seu avi. El [[4 d'abril]] del [[1390]], després d'un setge de 32 dies a Constantinoble, i va assumir el poder sense violència, ja que no va trobar Joan V per enlloc. El nét va donar per fer que l'emperador havia fugit, però en realitat estava amagat a la Porta Àuria de la murall i allí va romandre fins que el 25 d'agost es va presentar Manuel II amb cinc galeres venecianes. El 17 de setembre Joan V, va sortir de la torre on estava amagat i, amb un grup de fidels seus, va anar a capturar el seu nét, el qual no tenia cap defensa preparada i va haver de fugir.{{sfn\|Ostrogorski\|1968\|p=487-491}}{{sfn\|Treadgold\|1997\|p=782}} Joan VII es va refugiar a la cort de [[Baiazet I]] ([[17 de setembre]] del [[1390]]) que el va confirmar com a príncep de [[Selímbria]] i altres llocs. Amb ell va viure el seu pare Andrònic fins que va morir el 1385. Finalment es va arribar a un acord i Manuel, que des del [[1391]] era l'emperador [[Manuel II Paleòleg]] i que encara no tenia fills, el va reconèixer com a hereu. El [[1399]] Baiazet I va assetjar [[Constantinoble]], i Manuel II va anar a Occident a demanar ajut deixant la regència a Joan VII.<ref>[[Miquel Ducas]], ''Història'' XV, 9</ref> La capital es va salvar per la gran victòria del [[Timúrides\|timúrida]] [[Tamerlà]] sobre els [[Imperi otomà\|otomans]] a la [[batalla d'Ankara]] el [[20 de juliol]] del [[1402]], que fou seguida de guerres civils i lluites amb els diferents emirs restaurats per Tamerlà.{{sfn\|Treadgold\|1997\|p=789}} Joan VII va negociar llavors el retorn de territoris a la costa europea de la [[Mar de Màrmara]] i la ciutat de [[Tessalònica]]. Quan Manuel II va retornar del seu viatge, Joan VII li va retornar el poder i va rebre el govern de Tessalònica amb el títol personal ''basileus'' (emperador),{{sfn\|Necipoglu\|2009\|p=39}} districte que Manuel II havia governat anteriorment en vida del seu pare. Joan VII va governar Tessalònica la resta de la seva vida (del [[1403]] al [[1408]]) associant al govern al seu jove fill [[Andrònic V Paleòleg]] (que tenia uns 3 anys), però que va morir abans que el pare vers el [[1407]].<ref>[[Franza\|Jordi Franza]] ''Història'', III</ref> {{Commonscat}} Es va casar amb [[Irene Gattilusio]] i només se li coneix el fill abans indicat. Línia 43: {{ORDENA:Joan VII Paleoleg}} [[Categoria:Emperadors romans d'Orient]] [[Categoria:Regents de l'Imperi Romà d'Orient]]

Joan VII Paleòleg: diferència entre les revisions