Joan VII Paleòleg: diferència entre les revisions

| predecessor = [[Joan  V Paleòleg|Joan  V]]

| successor = [[Joan  V Paleòleg|Joan  V]]

'''Joan VII Paleòleg''' fou [[emperador romà d'Orient]] durant cinc mesos de l'any [[1390]]. Va assolir el poder a través d'un cop d'estat, seguint l'exemple del seu pare que també havia fet deposar [[Joan  V Paleòleg]]. Després del seu breu regnat fou nomenat successor de [[Manuel II Paleòleg]] i va ser regent durant l'absència d'aquest.

El [[1376]] quan el seu pare va assolir el tron usurpant el lloc de [[Joan  V Paleòleg]], el va associar com a coemperador, però després fou deposat i parcialment cegat ([[1379]]).{{sfn|Treadgold|1997|p=780}} Més tard, el seu pare, per ordre del soldà otomà, va rebre [[Selímbria]] i altres ciutats com a domini que anteriorment, probablement el [[1385]], havien estat governades per Andrònic.

El soldà otomà [[Baiazet I]] estava decebut de l'emperador Joan  V perquè havia signat un acord amb ell en el qual els romans d'Orient es comprometien a no atacar els otomans, però aquest pacte l'havia incomplert Manuel II, que li havia presentat batalla a Serres i a Tessalònica; en conseqüència Baiazet va donar suport a Joan VII perquè donés un cop d'estat i enderroqués el seu avi.

El [[4 d'abril]] del [[1390]], després d'un setge de 32 dies a Constantinoble, i va assumir el poder sense violència, ja que no va trobar Joan  V per enlloc. El nét va donar per fer que l'emperador havia fugit, però en realitat estava amagat a la Porta Àuria de la murall i allí va romandre fins que el 25 d'agost es va presentar Manuel II amb cinc galeres venecianes. El 17 de setembre Joan  V, va sortir de la torre on estava amagat i, amb un grup de fidels seus, va anar a capturar el seu nét, el qual no tenia cap defensa preparada i va haver de fugir.{{sfn|Ostrogorski|1968|p=487-491}}{{sfn|Treadgold|1997|p=782}}