Orhan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 22:
El 1299 els otomans van ocupar la fortalesa de Yar Hisar i es diu que llavors Orhan es va casar amb la filla del governador romà d'Orient, Nilufer amb la qual va tenir a Suleyman Pasha (Solimà Paixà) i de [[Murat I|Murat]] (successor al tron). El 1326 va pujar al tron succeint al seu pare, i li va proposar al seu germà Aladí (Ala al-Din) de repartir-se l'imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a únic successor i l'Imperi no havia de ser dividit. Aleshores Orhan li va dir que, ja que no volia compartir l'Imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la càrrega del poder, i el va nomenar el primer [[visir]] de l'Imperi Otomà. En turc otomà "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el càrrec, Aladí no es va encarregar de comandar els exèrcits, sinó de l'organització política, administrativa i militar de l'Imperi. Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a [[Osman I|Osman]], la gran majoria coincideixen en donar a Aladí el crèdit per la introducció de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'èxit otomà. Aladí va encarregar-se de la creació d'un exèrcit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introducció molt innovadora al {{segle|XIV|s}} en què els exèrcits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels [[genísser]]s, que durant molt temps serien la insígnia de l'exèrcit otomà.
Als pocs mesos de pujar al tron conqueria [[Bursa]] on va establir la seva capital (el seu pare residia a [[Sögut]] i a Yeni Shehir). El 1329 l'ofensiva d'[[Andrònic III Paleòleg]] per recuperar [[Bitínia]], va acabar en fracàs amb la derrota grega a la [[batalla de Pelecà]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicol |nom=Donald M. |títol=The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 |url= http://books.google.cat/books?id=y2d6OHLqwEsC&pg=PA171&dq=pelekanon+1329&hl=ca&sa=X&ei=5YIrUoDJIPOo0wXK3YGoBA&ved=0CFkQ6AEwBQ#v=onepage&q=pelekanon%201329&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1993 |pàgines=171 |isbn=0521439914}}</ref> i tot seguit a Philokrene. [[Nicea]] (Iznik) es va rendir el 1331 i el 1333 l'[[emperador romà d'Orient]] va haver de signar un tractat que li imposava un tribut anual de 12.000 ''hyperperes'' i a canvi els turc no atacarien les fortaleses romanes a la costa de la Mediterrània, però el 1337 fou atacada i ocupada [[Nicomèdia]] potser per instigació dels genovesos de Pera. Es va implicar en les disputes polítiques del decadent [[Imperi Romà d'Orient]] (guerra civil de 1341-1347), entre el legítim hereu [[Joan
La [[Guerra venecianogenovesa]] entre la [[república de Gènova]] i [[república de Venècia]], iniciada el 1350, va posar a Orhan al costat de la primera.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Finkel |nom=Caroline |títol=Osman's Dream: The History of the Ottoman Empire |url= http://books.google.cat/books?id=9cTHyUQoTyUC&pg=PA16&dq=Venetian+Genova+1350+War+orhan&hl=ca&sa=X&ei=CazZUpLEM8Gg0QXb54H4Cw&ved=0CEYQ6AEwAw#v=onepage&q=Venetian%20Genova%201350%20War%20orhan&f=false |llengua=anglès | editorial=Basic Books |data=2007 |pàgines=16 |isbn=046500850X}}</ref> El 1352 va signar un tractat amb Gènova i al mateix temps [[Esteve Dušan]] li va proposar la pau i li va oferir la mà d'una de les seves fills, però no se sap si el matrimoni es va produir. El 1352 va ocupar [[Tzymbe]], la primera possessió a Europa. El [[1354]] el seu fill Solimà Paixà va ocupar [[Península de Gal·lípoli|Gal·lípoli]] (evacuada pels grecs després d'un terratrèmol), proporcionant als otomans un accés al continent europeu. En aquest mateix any es va apoderar d'[[Ankara]] i Krateia (Gerede) a [[Anatòlia]].
| |||