Desfilada de moda: diferència entre les revisions

Se celebra una desfilada de moda amb l'ajuda de models reclutades a agències<ref>Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estels del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en el podi, així com una desfilada de Jean-Paul Gaultier amb gent que es troba al carrer.</ref> que passegen per una passarel·la alineada amb clients potencials, compradors i distribuïdors, crítics -periodistes especialitzats, fotògrafs i de vegades bloggers influents- reunits per a l'ocasió. Per tant, com a moda, també serveix com a mitjà perquè els creadors proporcionin la seva visió personal de la moda per a la temporada vinent, i com a tal, és una representació gairebé artística i assegura que les empreses patrocinadores renovin la seva imatge de marca.<ref group="n">Hi ha algunes excepcions, com la presència d'estrelles del món de la música o del cinema que participen molt ocasionalment en les presentacions en la passarel·la, com va succeir a una desfilada de Jean-Paul&nbsp;Gaultier&nbsp;amb gent del carrer.</ref> Didier&nbsp;Grumbach subratlla que ''"sempre és un espectacle complet que ha de transmetre emoció i explicar una història en pocs minuts".''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Dromard|nom=Thiébault|títol=« Le vrai coût des défilés »|url=|edició=|llengua=|data=4 juliol 2013|editorial=Challenges, no 352, p.22|lloc=|pàgines=|isbn=0751-4417}}</ref>

La roba teòricament està disponible per comprar en la seva versió definitiva de ''[[prêt-à-porter]]'' (una versió adaptada de l'alta costura per a la vida diària), i es presenta en prototips tot sovint únics, de vegades fins i tot mai comercialitzats. El costurer [[John Galliano]], llavors a [[Dior (marca)|Dior]], deia ''"La desfilada de moda és la fragància, l'essència de la col·lecció. És la manera d'inspirar als compradors i periodistes a inspirar-se. A continuació, vam mostrar al showroom tota la gamma de productes, reelaborats i adaptats al mercat. En la nostra empresa, aquestes dues cares de la mateixa col·lecció es dissenyen en paral·lel"'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cabasset,, L'Officiel,|nom=Patrick|títol=« John Galliano depuis 1997 »|url=|edició=|llengua=|data=Gener 2008|editorial=Éditions Jalou « 1000 modèles », no 81 « Dior 60 ans de création »|lloc=|pàgines=p. 141|isbn=1290-9645}}</ref> No obstant això, la majoria de les vendes importants pels compradors professionals són realitzades ben abans, en el moment de la precol·lecció; la desfilada serveix només a demostrar el poder creatiu de les marques.<ref name="Chal352">L'alta costura, que ha après la forma d'un ritual, l'espectacle s'organitza durant dues setmanes de desfilades a París. Pel prêt-à-porter, les setmanes de les desfilades&nbsp;tenen lloc a diversos llocs del món, de les quals les capitals de la moda són [[New York Fashion Week|Nova York]], Milà, París, i Londres principalment.

Els anys 20, aporten aspectes de [[Actuació artística|presentacions artístiques]] a la desfilada, sobretot amb la integració de la dansa, de la música i de la decoració. En el 1923, la modista Jeanne Paquin fa desfilar les seves models al teatre Place de Londres. L'americana Irène Castle crea per [[Coco Chanel]] el transcurs familiar de la model: "''malucs cap endavant, espatlles caigudes, una mà es llisca en la butxaca i l'altra en moviment''"<ref>{{Ref-publicació|cognom=Morgan,|nom=Jan|article=''Le défile de mode: spectaculaire décor à corps'',|publicació=Sociétés & Représentations, numéro 31, pàgina 127|url=|data=Gener 2011|pàgines=}}</ref>

Des de 1980, amb els joves creadors, les desfilades de moda tenen una real escenificació, és la «moda-espectacle», com la imatge de Thierry Mugler tan [[Escenògraf|escenogràfica]]&nbsp;com&nbsp;costurera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morgan|nom=Jan|títol=Le défile de mode: spectaculaire décor à corps,|url=|edició=|llengua=|data=gener 2011|editorial=Sociétés & Représentations, no 31|lloc=|pàgines=p. 128|isbn=}}</ref> Extravagants i ostentoses són els dos adjectius que qualifiquen les presentacions. En el decenni següent, les ''supermodels'' són omnipresents en les passarel·les: sexe i [[luxe]] són indissociables com es demostra en els ''shows'' de [[Gianni Versace]]. En paral·lel es desenvolupa al cap d'uns anys una moda minimalista&nbsp;a les desfilades.

Als anys 1950, una desfilada d'alta costura dura més d'una hora i mitja. Deu anys més tard, és la meitat, i quaranta anys més tard, dura vint minuts. En&nbsp;els nostres dies, una desfilada dura aproximadament de set a onze minuts.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Saillard|nom=Olivier|títol=«Paris haute couture», p. 15|url=|edició=|llengua=|data=novembre 2012|editorial=Paris Haute Couture|lloc=París|pàgines=287 p.|isbn=978-2-08128605-4}}</ref> ''"Venem les idees allà... Esperem més temps per a les desfilades que per veure-les"'' lamenta Olivier Saillard.<ref>&#x20;''Falta indicar la publicació

[[Elsa Schiaparelli]] complica la posada en escena, sovint amb sentit de l'humor, adoptant temes per als seus espectacles, inclòs el famós ''"Cirque"'' que va tenir un impacte a escala nacional en el 1938. És la primera a barrejar xou i moda d'aquesta manera.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kerlau|nom=Yann|títol=Les secrets de la mode, Elsa Schiaparelli|url=|edició=|llengua=|data=Febrer 2013|editorial=Éditions Perrin|lloc=París|pàgines=438|isbn=978-2-262-03923-3}}</ref> Aquest espectacle inclou un equilibrista, malabaristes, pallassos i animals instruïts. L'èxit fa que vengui diverses creacions directament inspirades en el circ.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Worsley|nom=Harriet|títol=100 idées qui ont transformé la mode «100 ideas that changed fashion»|url=|edició=|llengua=|data=octubre 2011|editorial=Seuil,|lloc=París|pàgines=215 p., « Quand la mode devient spectacle », p. 92|isbn=9782021044133}}</ref> Aquesta presentació marca una fita en la història de les desfilades de moda: la forma és tan important com la roba mateixa.<ref name=":1" />

En el 1947, Christian Dior, que acabava d'obrir la seva casa d'alta costura, va presentar el que va ser la col·lecció més famosa de la història, el ''"New look"''. L'any d'aquesta desfilada de moda es va convertir en una data clau en la revolució provocada pel modista i un gir radical immediat de la moda després dels anys de la guerra. La mort de Dior deu anys més tard, amb el jove Saint-Laurent, triat pel modista per succeir-li a la seva casa, presenta la seva col·lecció "Trapèze", que va suposar un triomf per al dissenyador de moda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|url=|edició=|llengua=|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p.|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Per aquesta desfilada, Yves Saint-Laurent mostra les seves qualitats, però igualment mostra el fet que una casa de costura pot sobreviure en l'absència del seu fundador.

Als inicis de 1964,&nbsp;Courrèges&nbsp;renova la moda de l'època amb la seva col·lecció ''«The&nbsp;Moon&nbsp;Girl»'' amb un esperit «còsmic»;&nbsp;el mini-vestit fent ús del [[PVC]], amb les seves models saltant i ballant,&nbsp;fa que [[André&nbsp;Courrèges]]&nbsp;canviï, al curs de la seva carrera, el principi mateix de la desfilada. En el 1971,&nbsp;[[Yves&nbsp;Saint-Laurent]]&nbsp;escandalitza amb la seva col·lecció titulada ''«Libération»''&nbsp;recordant els anys de guerra i l'Ocupació.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Lelièvre|nom=Marie-Dominique|títol=«Yves Saint Laurent, créer au scandale»|url=|edició=|llengua=|data= 20 març 2015|editorial=Mode, sur liberation.fr,|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>

[[Rei Kawakubo]] presenta per primer cop a París la seva col·lecció l'any 1981. Poc coneguda pel gran públic, el ressò a la moda és immens; aquesta desfilada quedarà —&nbsp;junt amb la primera de Dior&nbsp;com una de les més notables de la història de la moda per la revolució estilística que va engendrar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|url=|edició=|llengua=|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., « Les conceptuels », p. 337|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Tres anys més tard, Thierry Mugler dóna un espectacle al Zénith: els espectadors paguen per assistir a la grandiosa desfilada del creador. La primera col·lecció de Christian Lacroix marca la seva època de manera entusiasta, per la seva creativitat i la seva renovació completa de les tendències dels anys 1980: ''"no pots creure-ho i ningú pot superar-ho"'' escriu llavors a la premsa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fogg|nom=Marnie|títol=Tout sur la mode : Panorama des chefs-d'œuvre et des techniques|url=|edició=|llengua=|data=octubre 2013 (1a ed. 2013 Thames & Hudson)|editorial=Flammarion, coll. «Histoire de l'art»|lloc=París|pàgines=576 p. «La première collection», p. 456 à 457|isbn=978-2081309074}}</ref>

La re-interpretació de la Mort del&nbsp;cygne&nbsp;per&nbsp;Shalom&nbsp;Harlow&nbsp;en el moment de la col·lecció d'[[Alexander&nbsp;McQueen]]&nbsp;en la primavera-estiu del 1999, és l'apogeu de les desfilades del creador anglès qui ha sigut regularment assenyalat pels seus xous sovint controvertits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|url=|edició=|llengua=|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., «Les conceptuels», p. 346|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref><ref group="n">La desfilada de moda&nbsp;d'[[Alexander McQueen]]&nbsp;en el 2004, dirigit per Michael&nbsp;Clark, és tant una desfilada de moda com una&nbsp;''performance''&nbsp;artística.</ref> L'altre anglès, [[John Galliano]], qui sol teatralitzar amb excés les seves presentacions, presenta múltiples desfilades notables al curs de la seva carrera per Dior, de la qual sobresurt ''«Massaï»'' en el 1997, i sobretot la col·lecció ''«Clochards»'' a principis dels 2000 o ''«La moda per tots»'' en el 2006, amb desfilada de nans i de gegants. Cap a aquesta època, [[Karl Lagerfeld]] dóna per [[Chanel]] desfilades d'alta costura amb decoracions desmesurades, tals com un lleó gegant, un immens ''tailleur'' [[Chanel]], un iceberg de 265 tones, o la decoració d'una ciutat bombardejada.<ref name=":0" />