Publicà: diferència entre les revisions

 

L'Estat romà va començar aviat a cedir els impostos indirectes, despeses i operacions complicades als anomenat Publicani que per una suma liquida prefixada, realitzaven l'administració per la seva pròpia compte. A aquest sistema accedien els rics i els enriquits, sense distinció d'origen patrici o plebeu, que ofereixen seguretat a l'Estat. Els Publicani van constituir una classe que amb el temps va ser bastant nombrosa.

Els Publicani o les seves associacions, van tenir el monopoli dels diners i del poder econòmic: la renda del sòl d'Itàlia, i del millor sòl de les províncies; la renda dels préstecs; els guanys comercials en tot el territori romà; i (quan ho tenien arrendat) la part corresponent de les rendes del Tresor públic. Alguns Publicani acumularen capitals immensos (de fins a cent milions de sestercios, quan una fortuna senatorial mitja era d'uns tres milions de sestercios, i la d'un cavaller mitjà de dos milions d'sesterços).

Els mercaders italians eren milers en totes les províncies, però, com excepció, en l' [[Hispània Citerior]] i en l'Ulterior eren poc nombrosos.