Tabaré Ramón Vázquez Rosas: diferència entre les revisions

Novament candidat presidencial l'octubre de [[1999]], després de derrotar en les internes partidàries a [[Danilo Astori]] amb el 82,4% dels vots, va ser el candidat més votat en obtenir el 40,11% dels sufragis, pel que va haver de definir la seva elecció en la segona volta electoral amb el candidat del Partit Colorado, [[Jorge Batlle Ibáñez]]. En aquesta definició va obtenir el 45,87% dels vots, resultant vencedor Batlle.

 

El [[21 de desembre]] de [[2003]] va ser proclamat candidat a la Presidència de la República per la coalició Trobada Progressista-Front Ampli-Nova Majoria (Encuentro Progresista–Frente Amplio–Nueva Mayoría) (EP-FA-NM), al costat del seu company de fórmula d'anteriors eleccions, [[Rodolfo Nin Novoa]].

 

El [[31 d'octubre]], [[2004]] va obtenir el 50,45% dels vots, encara que la Cort Electoral de l'Uruguai va tardar més d'una setmana a fer oficial el resultat a causa que, per obtenir majoria absoluta, faltava que 708 dels més de 32.000 vots observats fossin per a la seva candidatura. Això va crear la possibilitat teòrica d'una segona volta electoral amb el candidat nacional Jorge Larrañaga. Estadísticament es tenia certesa que no anava a ocórrer i la predicció es va confirmar amb el lliurament dels resultats oficials el [[6 de novembre]]. Vázquez va obtenir el vot d'1.124.761 ciutadans en un total de 2.229.611 habilitats i va ser proclamat oficialment president electe el [[8 de novembre]], assumint el càrrec l'[[1 de març]] de [[2005]]. El seu mandat expirarà el [[2010]].

 

{| style="background:#dddddd" align="right"

|- align="center"

A final de març del [[2007]] l'empresa consultora Factum va treure com a resolució que uns 60% dels uruguaians aprova la gestió del president Vázquez (augmentant un 5% de l'última enquesta), la desaprovació en canvi és d'un 19%.<ref>{{enllaç no actiu|data=2019}}[http://www.espectador.com/nota.php?idNota=92198 ''El espectador'', enquesta d'aprovació].</ref>

 

[[Fitxer:Tablula.jpg|miniatura|Tabaré Vázquez i el president del Brasil, [[Lula da Silva]].]]

Cap destacar dintre de les relacions internacionals del govern de Vázquez la represa de relacions amb [[Cuba]], l'afermada amistat entre el govern uruguaià i el [[Veneçuela|veneçolà]], la dolenta comunicació entre l'Uruguai i l'[[Argentina]], les dures crítiques del mandatari al [[Mercosur]], la negativa del govern de signar un [[TLC]] amb els [[Estats Units]], les millorades relacions amb altres governs ditsprogressistes com el de [[Bolívia]], [[Xile]], [[Brasil]] i [[Equador]] i, finalment, les noves fronteres de comerç amb països com [[Nova Zelanda]], [[Xina]], [[Índia]] i la [[Unió dels Emirats Àrabs]].

 

La primera acció diplomàtica d'importància del govern de Vázquez va succeir el mateix dia d'assumpció, l'[[1 de març]] del [[2005]], quan el canceller [[Reinaldo Gargano]] signa la represa de les relacions diplomàtiques amb Cuba, que des del 2002 i fins llavors el president de torn [[Jorge Batlle Ibáñez]] havia decidit acabar-les, al·legant severes diferències amb el mandatari cubà [[Fidel Castro]]. Una de les promeses electorals del [[Front Ampli]] va ser la immediata represa de les relacions bilaterals entre ambdós països.

 

Durant el seu govern, Vázquez s'ha mostrat distant envers el [[Mercosur]], ja que segons ell existeixen asimetries molt greus entre els països grans del bloc, és a dir l'Argentina i el Brasil, mentre que els països com [[Paraguai]] i Uruguai quedaven en un segon pla. Aquestes acusacions van generar discrepància entre l'Uruguai i els països ja esmentats.

 

[[Fitxer:Tabaré_Vázquez_with_Hugo_Chávez.jpg|miniatura|Tabaré Vázquez i [[Hugo Chávez]].]]

Davant la petició de [[Veneçuela]] per a ésser membre ple del Mercosur, el Poder Executiu va agilitar l'aprovació de les cambres de representants i la de senadors (tenint l'aprovació de l'oficialisme i no la de l'oposició) i aconseguir així ser el primer país a acceptar a [[Veneçuela]] com membre ple del bloc. La relació de Veneçuela amb l'Uruguai ha millorat progressivament després del traspàs de comandament. Anteriorment el president Hugo Chávez també posseïa diferències amb l'expresident uruguaià Jorge Batlle, sobretot després de l'estancament de relacions amb [[Cuba]]. Després de l'assumpció de Vázquez el tracte envers l'Uruguai va ser fratern. Veneçuela va donar diners per a la reestructuració de l'Hospital de Clíniques i altres edificis públics.

 

[[Fitxer:Bush vazquez.jpg|miniatura|El president Vázquez rep a [[George W. Bush]] a l'Uruguai, els primers dies de març de 2007.]]

Si bé en les campanyes electorals Vázquez es mostrava poc inclinat a tota relació amb els [[Estats Units]], el seu ministre d'economia Danilo Astori pensava el contrari. De fet, durant el temps transcorregut en el seu mandat es va assolir signar un TIFA, pas previ al TLC tan desitjat per l'oposició i rebutjat per l'oficialisme. De tota manera, el president ha dit en diverses ocasions que de cap manera se signarà un TLC amb el país del nord. Tanmateix, Estats Units es mostra insistent en l'assumpte. De fet, el [[8 de març]] del [[2007]] el president [[George W. Bush]] va visitar el país per dos dies i va formalitzar exportacions de l'Uruguai cap al seu país, com és el cas dels nabius. A més el país ha estat visitat per diversos secretaris del president Bush, com el secretari del tresor Henry Paulson, la secretària d'estat [[Condoleezza Rice]] i la secretària de Treball Elaine Chao, entre altres.

 

[[Fitxer:Vazquez y Kirchner crean Comisión Binacional por celulosa.jpg|miniatura|Tabaré Vázquez i l'expresident de l'Argentina, [[Néstor Kirchner]], el 5 de maig de [[2005]].]]

El conflicte més tibant, que en termes diplomàtics ha afrontat aquest govern, va ser sens dubte l'enfrontament per la fábrica de paper [[Finlàndia|finesa]] Botnia amb l'Argentina, amb qui l'Uruguai té molta història compartida i pobles amics, el que ha fet aquest conflicte encara més difícil de tolerar. Vázquez, qui en primera instància s'havia mostrat en contra de la instal·lació de les papereres a [[Fray Bentos]], va canviar el seu parer a l'arribar al govern. Argentina acusa a l'Uruguai d'haver violat el Tractat del Riu Uruguai, riu compartit per ambdós països.

 

Mentrestant, l'Uruguai acusa al país veí de la il·legalitat dels corts de ruta que els habitants de [[Gualeguaychú]] porten a terme ininterrompudament des de [[desembre]] de [[2006]]. Ambdós conflictes seran resolts al Tribunal de l'Haya. La relació entre [[Néstor Kirchner]] i Tabaré Vázquez va aempitjorar progressivament amb el temps. A l'assumir [[Cristina Fernández]] com a presidenta de l'Argentina li va dedicar dures paraules al mandatari uruguaià, però li va assegurar els seus desitjos d'acabar amb aquest enfrontament i de no voler agreujar més el problema. Una setmana després, a [[Montevideo]], el president Vázquez li va passar la presidència ''pro témpore'' del Mercosur a la mandatària i li va dir que "cap argentí era estranger a l'Uruguai", el que es va veure com un gest de treva i una confirmació que el govern uruguaià tampoc aniria a agreujar més el problema que havia sofert un gran efecte de "bola de neu". No obstant això, l'enfrontament encara no ha estat solucionat.

 

[[Fitxer:Vazquezshwatz.jpg|miniatura|Tabaré Vázquez amb el governador de [[Califòrnia]], [[Arnold Schwarzenegger]].]]

[[Fitxer:Fernando Lugo and Tabare vazquez.jpg|miniatura|Tabaré Vázquez i el president del [[Paraguai]], [[Fernando Lugo]] ([[Asunción]], maig de [[2009]]).]]

A més les bones relacions amb [[Xile]] són de gran importància, ja que el país sud-americà és pres tant per l'oficialisme com per l'oposició com a model per a l'Uruguai i el seu futur.

 

Els programes que componen el Pla tenen com a objectiu el generar les condicions de caràcter estructural imprescindibles per emprendre efectivament el camí cap a la igualtat, l'equitat i la justícia social. Exercit pel Ministeri de Desenvolupament Social, conjuntament amb el govern. El pla ha rebut crítiques des de l'oposició, ja que no prioritzava ni es vincula en cap aspecte amb l'educació.

 

{{article principal|Philip Morris contra Uruguai}}

Mitjançant aquest Decret Llei el govern va prohibir totalment el consum de [[tabac]] en llocs públics tancats; en cas de violar aquesta llei es multa severament i en sancions reiterades es pena amb presó. La idea és disminuir les malalties que produeix el tabac i que era una de les majors causes de mortalitat a l'Uruguai. La idea (ja assolida) era que un milió (dels tres milions) d'uruguaians estiguessin d'acord amb aquest decret. L'Uruguai va ser el primer país d'[[Amèrica]] a posar en vigència aquest decret i un dels primers del món.

Aquest decret va ser aprovat sense recórrer-se a la llei, (sense intervenció del Poder Legislatiu), i alguns el consideren un atemptat contra la llibertat de les persones als espais públics.

 

{{principal|Pla Ceibal}}

[[Fitxer:Planceibal.jpg|miniatura|Pla Ceibal]]

Aquest pla va rebre el suport del partit d'oposició, Partit Colorado, (un partit centrista definit en la Tercera Via -corrent ideològic desenvolupat a [[Europa]] i [[Llatinoamèrica]] que pretén crear una doctrina entre la socialdemocràcia i el liberalisme, utilitzant el social [[liberalisme]] com a política econòmica, ja que van expressar, -els ''colorados''-, el seu incondicional suport al canvi cap a la modernitat i llibertat que suposa la inserció de computadores en els centres educatius.

 

La reforma Tributària és la reforma més important del govern de Tabaré Vázquez. Impulsada pel Ministre d'Economia [[Danilo Astori]], la reforma proposa l'impost als salaris i un nou sistema d'impostos a tot el país. Els analistes suggereixen que aquesta és la primera gran reforma d'esquerra que aquest govern posa en marxa.