Dret canònic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles de referències
m Manteniment de plantilles
Línia 16:
En el {{segle|XX|s}} s'inicia un procés de codificació formal per mitjà de recopilació del ja extens cos de normes que era complex i difícil d'interpretar. Encara que la recopilació del dret positiu vigent va començar en el pontificat de [[Pius X]], el primer Codi de Dret Canònic es va promulgar per [[Benet XV]] el [[1917]]. Aquest fet és considerat l'esdeveniment intraeclesial més important d'aquest pontificat, perquè el Codi es va constituir com un element bàsic de l'organització de l'[[Església Catòlica]].
 
El Codi de Dret Canònic (''Codex Iuris Canonici'' en [[llatí]]) que regeix actualment, va ser promulgat pel Papa [[Joan Pau II]] el [[25 de gener]] del [[1983]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Revista jurídica de Catalunya |volum=Volum 83 |url= |llengua= | editorial=Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya |data=1984 |pàgines=264 }}</ref> Consta de set llibres, que tracten dels següents assumptes: Normes Generals, el Poble de Déu, la funció d'ensenyar de l'Església, les funcions de santificar a l'Església, els béns temporals de l'Església, les sancions en l'Església i els processos.
 
Aquest Codi de dret canònic solament estava en vigor per a l'[[Església Catòlica]] de [[ritu llatí]]. En l'àmbit de les Esglésies Catòliques ''sui iuris'' de [[Esglésies orientals catòliques|ritus orientals]] es va començar la codificació el [[1917]], però no es va arribar a acabar; solament es van promulgar algunes parts abans de la convocatòria del [[Concili Vaticà II]].