Garamants: diferència entre les revisions

{{Grup humà}}

[[Fitxer:NE 600ad.jpg|miniatura|Els garamants a l'any [[600]]]]

 

== Història ==

 

No hi ha gaire documentació sobre els garamants fora de les fonts gregues i romanes, però en queden moltes restes arqueològiques, en gran part encara no excavades. Una altra font d'informació important en són les [[pintures rupestres]], moltes de les quals són anteriors a la fundació del Regne dels garamants.

 

 

El nom els fou donat pels grecs i deriva de la seva capital [[Garama]] (moderna Germa o Djerma, a uns 150 a l'oest de [[Sebha]]). Ja eren un poder local vers el [[500 aC]], quan Heròdot els descriu com un poble [[ramader]] i que capturava [[esclaus]] negres; gràcies a les nombroses pintures i gravats a les roques, es coneix alguna cosa de la seva vida anterior a l'eclosió del regne. Les excavacions han posat a la llum alguns aspectes de la seva vida. Així, se sap que la seva primera capital fou [[Zinchecra]], no gaire lluny de Garama, que ha estat excavada. Se sap que tenien vuit ciutats principals, de les quals tres ja han estat excavades, i tenien també un gran nombre d'establiments menors. Garama tenia una població d'uns quatre mil habitants i altres sis mil vivien en pobles de la rodalia. El poble era essencialment granger i mercader, però demostraren uns grans coneixements d'enginyeria amb l'aprofitament de les aigües subterrànies. La seva religió era influïda per la dels [[egipcis]], i alguns nobles s'enterraven en petites piràmides, i també s'ha trobat alguna mòmia que indicaria una tradició de [[momificació]]. L'escriptura utilitzada era la [[Tifinag|libicoamaziga]]. Menjaven raïm, figues, civada i blat i comerciaven amb el blat, la sal i esclaus, a canvi de vi, [[oli d'oliva]], oli per als llums, i parament de taula (principalment amb els romans). Les restes trobades fins ara inclouen nombroses tombes, fortins i cementiris, però la troballa principal és la sèrie de túnels subterranis i conductes que permetien aprofitar l'aigua del subsòl, sistema que fou construït principalment en un període entre vers el [[200 aC]] i el [[200]] dC; aquests túnels o ''qanats'', coneguts pels amazics com ''foggares'', van permetre una gran expansió de l'[[agricultura]], però va caldre la utilització massiva d'esclaus tant per a la construcció com per al manteniment.

Els romans van tenir freqüents contactes comercials amb els garamants, però no els consideraven prou civilitzats. A Garama, s'han trobat uns banys romans, la qual cosa indicaria o bé la presència d'una colònia nombrosa o que els garamants, almenys en certs nivells, eren prou civilitzats. El romà Maternus va acompanyar un rei garamant en una expedició militar que va durar quatre mesos, fins al sud del [[Txad]] i al nord de [[Nigèria]]. En aquesta època, ja tenien algunes armes de guerra, les quals, Heròdot, al {{segle|V}}, esmenta que no coneixien. Tot i així, mai no van dependre de [[Roma]].

 

 

 

Són, probablement, els avantpassats dels [[tuaregs]], puig que la seva llengua escrita era similar a l'actual tifinaq.<ref name="Louis_Werner">{{ref-web|url=http://www.saudiaramcoworld.com/issue/200403/libya.s.forgotten.desert.kingdom.htm |títol=Libya's Forgotten Desert Kingdom |cognom1=Werner |nom1=Louis |data= |website=saudiaramcoworld.com |editor=[[Saudi Aramco World]] |access-date= 15 agost 2016 |citació=May/June 2004; Volume 55, Number 3}}</ref>

 

== Bibliografia ==

* N. Barley (Review). Reviewed work(s): Les chars rupestres sahariens: des syrtes au Niger, par le pays des Garamantes et des Atlantes by Henri Lhote Bulletin of the School of Oriental and African Studies, [[University of London]], Vol. 48, No. 1 (1985), pp.&nbsp;210–210

* Timothy F. Garrard. Myth and Metrology: The Early Trans-Saharan Gold Trade The Journal of African History, Vol. 23, No. 4 (1982), pp.&nbsp;443–461

* Ulrich Haarmann. The Dead Ostrich Life and Trade in Ghadames (Libya) in the Nineteenth Century. Die Welt des Islams, New Series, Vol. 38, Issue 1 (March 1998), pp.&nbsp;9–94

* Kevin White, David Mattingly. [http://www.innovations-report.com/html/reports/earth_sciences/report-54055.html Ancient lakes of the Sahara]. American Scientist. January–February 2006.

* [[Théodore Monod]], L'émeraude des Garamantes, Souvenirs d'un Saharien. Paris: L'Harmattan. (1984).

 

== Enllaços externs ==

* [http://www.archaeology.org/0403/abstracts/sands.html "Kingdom of the Sands"]

* [http://Lexicorient.Com/e.o/ Encyclopaedia of the Orient - article about Garamantian empire]

* [http://www.romansonline.com/countries_L.asp?Icode=2382 romansonline.com]: Classical Latin texts citing the Garamantes.

 

{{Amazics}}