Classe treballadora: diferència entre les revisions

 

L'historiador anglès [[Edward Palmer Thompson]] presenta una classe treballadora implicada en la seva pròpia formació. Després d'ell, altres historiadors van descobrir una classe obrera que influeix en la seva pròpia identitat i el seu destí en una dimensió política, en particular durant les revolucions, per exemple en [[Revolta dels canuts|la revolta dels canuts]].<ref>''Les grandes luttes de la France ouvrière'', Alain Rustenholz, Éditions Les Beaux Jours, 2008 </ref> Aquesta influència també es coneix en termes de valors: les expectatives dels treballadors no són tan utòpiques com diuen els seus opositors, sinó ancorades en la realitat. Buscaven autonomia, crearen una cultura, passos a través dels quals es crea la llibertat. La seva condició material, sobretot en el moment de la seva aparició (a principis del {{segle|XIX}}), no era necessàriament dramàtica i no és comparable a la del treballador modern: s'organitzava al voltant d'un ofici, un ofici que intentarà salvaguardar i adaptar, per protegir el seu coneixement, els seus codis morals, la seva solidaritat. La seva situació només es va fer difícil amb l'aparició de les fàbriques concentrades.

 

* A les empreses industrials, els oficis obrers han sofert canvis, afectant en particular el vincle entre el treball i la producció directa, i la divisió de tasques, donada l'automatització dels processos de producció. Les ocupacions terciàries (vinculades, per exemple, a l'entreteniment, manteniment, logística, etc.) augmenten en les fàbriques o empreses vinculades a cada sector productiu.