Pavellons i portes de la Finca Güell: diferència entre les revisions

Els '''Pavellons Güell''' són una sèrie d'edificacions situades al barri de [[Pedralbes]], a [[Barcelona]], obra de l'[[arquitecte]] [[Modernisme català|modernista]] [[Catalunya|català]] [[Antoni Gaudí]], construïts entre [[1884]] i [[1887]].

 

Gaudí rebé l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte [[Eusebi Güell i Bacigalupi|Eusebi Güell]]. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a l'[[Exposició Universal de París (1878)|Exposició Universal de París]] de [[1878]],<ref>{{ref-web |url=https://parkguell.barcelona/ca/park-historic/gaudi-guell?q=ca/park-historic/gaudi-guell |consulta=8 desembre 2020 |títol=Els arquitectes d'Eusebi Güell: Joan Martorell i Antoni Gaudí |obra=Parc Guell |editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref> data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el [[Palau Güell]], els Pavellons Güell de Pedralbes, el [[Parc Güell]] i la [[Cripta de la Colònia Güell]] a [[Santa Coloma de Cervelló]].

 

Güell tenia una finca a [[les Corts|les Corts de Sarrià]], unió de dos terrenys coneguts com a Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte [[Joan Martorell i Montells]], un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire [[Carib|caribeny]], gairebé on ara es troba el [[Palau Reial de Pedralbes]]. La casa era coneguda com a Torre Satalia, nom que li havia posat en [[mossèn Cinto Verdaguer]], amic de la família.<ref>Bassegoda i Nonell, Joan. [http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/67432/85950 Verdaguer, els güell i Gaudí.]</ref> Gaudí rebé l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.<ref>Bassegoda, ''Gaudí o espacio, luz y equilibrio'', p. 123.</ref>

 

Les altres tres portes d'accés a la finca perderen funcionalitat amb l'obertura de l'[[avinguda Diagonal]]: una d'elles es troba encara davant del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es traslladà a la [[Casa Museu Gaudí]] del [[Parc Güell]]; altra fou restaurada el [[1982]] per la [[Universitat de Barcelona]] i actualment està situada entre les facultats de Ciències de la Terra i Biologia; i la tercera fou enderrocada al construir-se la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el [[1957]] junt a aquest edifici.<ref>Bassegoda, ''El gran Gaudí'', p. 266.</ref>

 

Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb [[volta]] [[Volta catalana|tabicada]] amb forma de [[catenària]]; el picador és de base quadrada, amb una [[cúpula]] de perfil [[Hiperboloide|hiperboloïdal]], rematada per un templet; la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta [[Polígon|poligonal]] i cúpula [[Hipèrbola|hiperbòlica]], i altres dues més petites de planta [[Cub|cúbica]]. Les tres estan rematades per uns [[ventilador]]s en forma de [[Xemeneia|xemeneies]], recobertes de [[ceràmica]].<ref>Bassegoda, ''Gaudí o espacio, luz y equilibrio'', p. 124.</ref> L'obra està realitzada amb [[maó (construcció)|maó]] vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de [[cristall]] de colors; en certes seccions utilitzà també blocs prefabricats de [[ciment]].<ref name="Crippa">Crippa, ''Gaudí'', p. 17.</ref>