Setge d'Acre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 47:
 
== Esforços defensius ==
Després de la [[Setge de Trípoli (1289)|caiguda de Trípoli]], [[Enric II de Xipre]] va signar una nova treva de deu anys amb [[Qalàwun]] el [[1289]]<ref>{{en}} Peter W. Edbury, ''[http://books.google.cat/books?id=DmYeAuWUPK8C&pg=PA98&dq=truce++signed+in+1289&hl=ca&ei=ueAuTL2yC4KCOIOAhcwB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDoQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false The kingdom of Cyprus and the Crusades, 1191-1374]'', p.98-99</ref> però a l'hora va enviar al seu [[senescal]] [[Joan de Grailly]] a Europa per entrevistar-se amb [[Nicolau  IV]], qui va compartir les seves preocupacions i va proclamar una croada, va escrivint cartes a les potències europees instant a viatjar a [[Terra Santa]], i negociant termes amb [[Arghun Khan]], [[Hethum II]] del [[Regne d'Armènia Menor]], els [[Església Ortodoxa Siríaca|jacobites]], els [[Església Ortodoxa Copta|coptes]] i els [[gregorians]].<ref>Laurent Dailliez, ''Les Templiers''. Editions Perrin, 1972 {{fr}} {{ISBN|2-262-02006-X}}</ref>
 
Els predicadors van començar a reunir cristians que seguissin a [[Eduard I d'Anglaterra|Eduard d'Anglaterra]] en una Croada. Només un petit exèrcit de camperols i pobletans aturats i sense entrenament militar de la [[Toscana]] i [[Llombardia]], es van unir a la causa, transportats en vint [[galera|galeres]] de la [[República de Venècia]] capitanejades per Nicolau Tiepolo, fill de [[Lorenzo Tiepolo]], [[dux de Venècia]], que va comptar amb l'assistència de Joan de Grailly i [[Roux de Sully]]. Mentre viatjaven cap a l'est, a la flota es van unir a cinc galeres del rei [[Jaume el Just]] que desitjava ajudar malgrat els seus conflictes amb el [[Papa]] i Venècia.<ref name=Runciman/>