Georges Bataille: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
Bataille volia ser [[sacerdot]] als seus inicis i va atendre un seminari [[catolicisme|catòlic]], però va perdre la seva fe el [[1922]]. Freqüentment se li cita anomenant als bordells de París les seves autèntiques esglésies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball.
 
Després va treballar com a bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille és l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'[[economia]], de passada sobre [[poesia]], [[filosofia]], les [[arts]], l'[[erotisme]]). Algunes vegades va publicar amb pseudònims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva època, i menyspreat per contemporanis seus com [[Jean-Paul Sartre]] pel seu suport al misticisme, però després de la seva mort ha influenciat autors [[postmodernisme|posmodernospostmoderns]] com [[Michel Foucault]], [[Philippe Sollers]] i [[Jacques Derrida]], tots ells afiliats a la publicació [[Tel Quel]]. Més recentment ha influenciat el treball de filòsofs anglosaxons notables com [[Crispin Sartwell]].
 
Bataille va ser membre de l'altament influent Col·legi de Sociologia de França entre la [[Primera guerra mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial|Segona guerres mundials]].
Línia 12:
Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari, va usar diverses influències i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball.
 
La seva novel·la ''La història de l'ull'', per exemple, publicada sota el pseudònim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va ser inicialment llegit com pura [[pornografia]], en tant la interpretació del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filosòfica, característiques d'altres escriptors categoritzats dins de la ''"literatura de la transgressió"''. Les imatges de la novel·la estan construïdes sobre una sèrie de metàfores que al seu torn fan referència a edificacions filosòfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra, i el testícle.